"...Es va aixecar lentament, tant de temps tancada en aquella casa, tant de temps patint per les discussions dels altres, tant de temps notant aquella por al trobar-se a l’entrada i posar la clau al pany...
Les bambes, la jaqueta i sortir corrents.
- Aurora on... – el crit de la seva mare va quedar tallat al tancar la porta.
La pluja picava amb força a la seva cara, el vent era fort, feia fred... no importava, no parava de corre, sense anar enlloc, carrers i més carrers. El poble va acabar-se però va continuar pels camps.
La cara mullada, barreja de pluja i llàgrimes, dolç i salat, constant contradicció.
Una pedra mal posada, un pas en falç... va caure, no va aixecar-se. Es va girar mirant en l’aire, la pluja queia sobre el seu cos i allà, per un moment, es va sentir tranquil•la.
Volia obrir un dels seus llibres i entrar-hi, quedar-se a viure allà, ser una fada, un elf, una bruixa, qualsevol cosa.
Volia crear la seva pròpia realitat lluny d’aquell camí d’agulles pel que cada dia havia de passar..."
a vegades el món em fa por,
a vegades no tinc la raó,
porta l'aire olor de demà...
ZapA!
que pasa sisteeeeeeeeeeeeeer
moskitous a punta pala!