Te buscaré mucho más allá de lo que exige el tiempo
Y dormiré en cualquier lugar, con quien me deje hacerlo
Y besaré todas las bocas intentando demostrar
Que sólo existe una...
Y en mi delirio arrastraré todas las cosas buenas
Hasta fundirlas en papel y hacer que den la vuelta
Y enroscarte en una idea hasta verte agua
No dibujarte
No dibujarte
Tal vez tratar de emborronarte…
Imaginarte hacia delante
Recuperarte en cualquier parte
Dilucidar qué es importante
Lo que mi furia considera indispensable
Y en el fragor de la batalla
Poder ponerte cualquier cara
Y en fin, decir que estoy seguro que el pasado no te alcanza…
No te alcanza
Te inventaré
Te inventaré en cualquier mirada
Cualquier gesto
Cualquier cama…
Te inventaré cada mañana…
Te inventaré cada noche..........
si si...esta meando, y el otro hacia lo mismo, pero la camara se me encendio con retraso:(
Gracias por los animos!!
q preciosidad d imagen!!
como va todo wapi? hace dias q no se d ti. kizas baje a valencia a finales del mesq viene, si es asi kiero q nos lleves d fiesta x los mejorcitos sitios q seguro tu conoces!!
cuidate mucho! :)
Què és el que pasa quan per fer el que has de fer t'ho impedeix el temps i/o la distancia? El temps perque no és el momento per fer-ho, i la distancia perque tens la ment tan distant d'on siguis, sigui quin sigui aquest lloc. Allò típic seria planificar all que has de fer, pensar quins passos seguir per portar-ho a terme i tot això, però de vegades això és inútil. Només a Hannibal (el del "Equipo A") li sortien els plans a la perfecció, però només és una serie… L'única sortida que queda és la improvisació. Fer-ho el dia adequat, en el lloc adequat i amb la confiança de que seràs capaç de fer-ho bé, o en el pitjor dels casos no fer-ho malament però fer-ho.
Què pasaria si planifiques l'improvisació? No sé si és possible al 100% però tota improvisació té una parte planejada. Existirà algú que improvisi tot al 100%? Crec que seria una micona estresant a la llarga. Al principi pot ser divertit però la societat agrupada en la que vivimos ens obliga a tenir unes responsabilitats, tot i que això no vol dir que hagis de cumplir amb elles però no coneixo a ningú que duri gaire sense complir amb les seves responsabilitats i tothom en té...
Una altra estupenda cançó del gran Iván, i que és com una culminació... No sé perqué, però sona a cançó final:) És com si a una peli l'escoltessis al final, quan comencen a sortir els crèdits...
Precioso texto; me recuerda a los versos de Juan Ramón "A tu abandono opongo la elevada torre de mi divino pensamiento".
Un beso!!
El texto es muy bueno, pero la imagen me da mal rollo!! A mi las muñecas llorando... jejeje me ausustan.
Un saludo
¿de quien es el dibujete? jeje
un beso wapa!