T’estimo, sí, potser amb timidesa, potser sense saber-ne. T’estimo, i et sóc gelósa i el poc que valc m’ho nego, si em negues la tendresa; t’estimo, i em sé feliç quan veig la teva força, que empeny i que es revolta,...
Que passaran els anys,i vindrà l’adéu, com així ha de ser, i em pregunto si trobaré el gest correcte, i sabré acostumar-me a la teva absència, però tot això serà una altra història, ara vull agrair-te tant temps que fa que t’estimo.
To leave a comment, please log in by clicking one of the following