- « Previous
- Next »
quan la immensitat es a tocar...no es pot fer res mes k seguir caminant i disfrutar amb els 5 sentits...el soroll de l'aigua k baixa pel riu enfurismat pk tot just ara la neu el provoca amb el desglaç...els animals que desperten de la seva letargia invernal, les plantes que tornen a veure la llum del sol despres de mesos amb la neu provocant la obscuritat....
quantes sensacions que queden amagades quan no s'està receptiu...
i vosaltres....que sentiueu el mateix que jo...kina sort el poder-ho compartir...
quina grandesa que desperta la Vall del Madriu...
Xilvi
moxaina said on 5/7/08 10:18 AM …
Pichurri!! Quina prexiositat de paisatge, a la pròxima no marxareu sense mi!! Muak!
somrius said on 5/13/08 2:55 PM …
El teu inesperat comentari m'ha dibuixat un somriure intens,
que encara em dura, i que d'alguna manera vull compartir...
Jo sóc en Gerard i sóc un Gironí com tu!
Barcelona és tan gran que es pot fer de tot,
bueno... la llei està bastant xunga per l'art al carrer,
però com que no em vull guanyar la vida fent somriure,
ningú em podrà posar mai cap mena de multa (o això esperu!)
Gràcies per desitjar-me tantes bones vibracions!
No vull semblar repetitiu, però jo a tu també.....
PERÒ MULTIPLICADES PER TANT COM TU i LA TEVA VIDA VOLGUEU!
UN SOMRIURE ENORME
I UN PETONAS!!!!!!!!!!!!!
:o)
xilvixu said on 5/6/08 7:00 PM …
ahhhhhhhhhh este fotolog sa tornat lokuuuuuuuuuuuu