___....Ni fu Ni fA....____

Com és que encara
no hi puc veure,
com és que encara parlo sol.
Després de tant de temps,
no m’he acostumat
a trencar amb tot el meu passat.
Solitari és el meu pas
i tothom m’és estrany,
sóc el nou de la vella ciutat.
Tot té un preu, tot té un adéu
que no pots comprar.
Juga fort i torna a començar.
Per què no tinc les coses clares?
No vull la dura realitat.
Les cartes que jo vull,
no es poden donar;
tot o res, pots perdre o guanyar.
Has d’aprendre a acceptar,
les regles del joc,
no sempre ho tens tot a les mans.
Sempre jugo de “farol”,
estic desesperat.
És millor que torni a començar.
Només hi ha una via
per on passa el tren.
Ha arribat el dia d’anar cap a
l’infern, o tornar a començar

Only the Friends/Favorites of xavier_marro can post to this guestbook.