Jo també puc tenir un fotobloc...

Veure com altres repeteixen o repetiran els mateixos errors que tu vas cometre omple de preocupació i de neguit. Però si aquest "altres" és una persona molt important per a tu aleshores la pena és màxima. El gran problema de tot plegat és que molts cops no saps com explicar l'error, com plantejar-ho, com evitar-ho. El problema ve quan l'altra persona sap perfectament que s'equivocarà però que ha de fer-ho, ha d'emprendre una missió suïcida per fer-se mal sense pensar en el futur, sense pensar en les conseqüències que ja quedaran presents per a sempre dins del seu propi cor.

Oposar-se a que s'emprengui tal camí és negatiu, ja que no jugues al joc que juguen alguns tramposos, mentiders, egoïstes i maltractadors psicològics. Pots suggerir moltes coses, dir moltes paraules, escriure mails llarguíssims... però tot i així cadascú ha d'emprendre el camí que creu, ja que no deixem de ser persones lliures i independents de tota altra voluntat o desig fora de la nostra.

Però igualment, aquests errors ja els has viscut, i saps el que suposa quan per fi et dóna una hòstia a la cara i comences a veure menys borrós, més clar, més espantosament real. Ja saps quina és la sensació de por i penediment que l'envaeix quan ja saps que l'error ja està fet i tens ganes de tirar enrere en el temps. La segona oportunitat existeix aleshores, perquè comprens. I com comprens, també saps perdonar als altres l'error que tu també vas cometre.

Encara que ens sentim tancats, sempre a l'altre cantó de la finestra hi ha muntanyes... i encara que semblin ara mateix molt lluny, sempre hi podrem tornar. El rencor no serveix per a res. Pot passar una setmana, un mes o tres, però la persona, quan s'hagi penedit de l'error sempre podrà tornar sense condicions i amb la mirada al futur... a tornar a començar, que és més fàcil del que sembla!

Foto: Mirador de Begues 16/08/09

To leave a comment, please log in by clicking one of the following