Antes morir que perder la vida

Quiereme

Avui ha aparegut el vent.
Ha robat els núvols... la calor...
Els mals records... els amors...
S’ho ha endut tot cap a ponent.

Vull que sortim a mirar estrelles...
Que els nostres caps estiguin drets,
I que, muts, ens expliquem secrets,
I, si vols, et porto cap a elles...

Me’n vull anar amb el vent nocturn...
Somriure amb tristesa, vençut,
I, abans de que arribi el sol diürn,
Desaparèixer, fer-me mut...

Me n’aniré amb els records
Del que podia haver estat tot
I no va ser res més
Que un crit en el no-res...

El foc de la terra il·lumina
Els pocs núvols que han quedat,
Tenyint de roig un blau trencat...
La nit es torna mesquina.

I, al cel, reposen els estels,
Estridents enmig de l’atzur,
Observant com tallo les arrels
I volo, direcció al futur.

Me‘n vaig amb les tristeses
De totes les nits, ofegant les penes,
Content amb la solitud
D’un home feliç, però fotut.

-

Ja és hora de que baixem dels escenaris i comencem a fer real la nostra vida.

-

Contenta amb la solitud estrident,
Enmig de l’obscur atzur,
La nit es tornà mesquina.
I res va tornar a ser res més.
Avui ha aparegut el vent.

Guestbook Comments (9)