sublim

començo a escriure a la llibreta de notes però ja és massa tard. el bus es veu a la llunyania, així que aprofito els últims minuts per fer constància dels meus últims pensaments, del que sento. en no res, em trobo davant la porta del bus, veig que uns ulls em miren, volent-me dir que m'afanyi o sinó se'm tanquen les portes. la mirada m'intimida així que ho recullo tot d'una sola tirada i ho poso dins la motxilla. entro, la olor em recorda a quan de jove, acostumava a agafar el bus cada tarda per tornar a casa. sento que dins meu hi ha alguna cosa que no em deixa sentir la tranquil·litat. arribo a casa i els peus volen parar, vull escriure però em pot el cansament. sento tristor. m’amago, m’excuso de tot. m’estiro al llit, no vull pensar. no puc evitar-ho, les ganes em poden. estic nerviosa. penso que no soc jo i desespero. tanco els ulls, penso en l’ultima vegada que el vaig veure, i sento que necessito més. no em conformo amb el que he après d’ell. vull viure. vull sentir-lo, però soc conscient que no sempre s’aconsegueix el que es desitja. no em fa por fer-me il·lusions, potser si. de moment, em sento com una estranya, em contradic, i intento dormir-me. la llum no m’ho permet, estiro la mà i aconsegueixo tanca el llum. m’estiro boca avall, així tinc la sensació de tancar-me en mi mateixa. estic vestida. la finestra està entreoberta, és una nit de principis d’estiu. no estic acompanyada però m’agradaria. deixo de pensar.

To leave a comment, please log in by clicking one of the following