- « Previous
- Next »
Perquè la força d'aquest amor,
ho anirà atropellant tot,
i no quedarà res,
fins que no s'ofegui el clamor del nostre poble,
i crits de joia i victòria,
irrompin les muntanyes,
omplin els rius,
estremeixin les branques dels arbres.
Fins que siguem lliures (Gioconda Belli)
*
gaubanca said on 7/2/08 12:53 PM …
es sensual sense cap mena de dubte...
vullser said on 7/2/08 2:11 PM …
ufff t'agradarà tan...però és que tan...com em diguis que un dia no et sents la protagonista de la novel·la et mato! haha de debò magnífica!
sanxua said on 7/4/08 10:47 AM …
si, però no se si recordaré d'entrar a internet, hi ha tant per veure allà!.... Xp
procurare disfrutar!^^
paxungu said on 7/6/08 5:29 PM …
visca nosaltres! tia quina felicitat! al final tot ha sortit be! genial! (o gairebé tot!)
nyocs cuc
vullser said on 7/2/08 11:37 AM …
És o no impressionant aquesta dona?
Vaig llegir-me la mujer habitada i quan vaig acabar el llibre vaig tenir una sensació de buidor enorme i vaig estar de mala lluna uns quants dies perquè notava que em faltava alguna cosa...oi que passa a voltes?