...visca les gUineeeeueTeees...

Moments i utopies:
El temps passa i no me n’adono. Deixo coses per demà que em privaran fer-ne d’altres, i així, un cúmul de mancances cobrirà la meva vida desesperada pel temps que he perdut i les coses que no he fet.
Una vegada em van dir que el temps és or. Jo més aviat crec que omplir-lo adequadament és el que el converteix en tresor.
Passen els dies, passen els anys...si miro enrere no recordo aquells moments que hem passaven ràpid si m’enganxava la rutina, sinó que recordo aquells els quals omplia de gent, llibres, històries i tantes altres coses que han fet que ara els recordi com una part de la meva vida.
Em queda encara camí per recórrer, mon per explorar i coses per saber, i si bé donaria tot el que sé per saber la meitat del que ignoro, mai canviaria tot el que tinc per tot el que em falta.
M’he n’adono que tinc a les mans el més gran poder que mai hem puguin donar: el poder de forjar el meu propi destí. Tinc també els elements adequats per començar a caminar endavant ; gent que estimo, camins per triar i oportunitats per aprofitar.
Però el millor de tot és que quan hagi passat molt de temps, descobriré que aquest poder m’ha permès escriure una història molt especial, i serà la meva, junt amb la gent i les coses que m’han fet créixer com a persona, i si mai m’equivoco, tindré també el regal i la virtut d’ésser persona i poder rectificar.
Per això no em vull limitar a viure el moment, sinó a saber esperar si cal, i lluitar per adquirir unes millors condicions futures si fa falta.
Si no estic d’acord amb el món, intentaré canviar-lo. Estic quasi segura que el 99% de les coses per les qual lluito són per molts una utopia. Però les utopies mai es compleixen si no hi a ningú que lluiti o cregui en elles. Però almenys mai podré dir que no hi he posat el meu granet d’arena. I és que les il•lusions agafen força quan algú les porta dins.
Així que aprofitaré aquest 1% restant per gastar els meus esforços i m’endinsaré en aquest món tant difícil on els somnis només són això, somnis. Doncs no em conformo, perquè sempre és bo recordar una cosa: no sabien que era impossible, i van fer-ho!

To leave a comment, please log in by clicking one of the following