II/III/MMVIII

http://www.youtube.com/watch?v=wCQwxpo2MSE&feature=related


Serà molt però que molt difícil superar aquest any. Ha estat ple de moments indescriptibles, persones que mai havia imaginat conèixer, i sensacions que no sabia ni que existien. M'hagués agradat acabar l'any d'una altra manera, però les coses van com van. Aquí s’acaba l’any, i amb ell s’emporta molts moments que quedaràn en el record, o que s’oblidaràn amb el pas del temps. Potser n’hi ha hagut de moments preferibles a d’altres, però tots i cada un d’aquests m’han ensenyat alguna cosa, per mínima que sigui. Cada una de les persones que s’han creuat en el meu camí, m’han ajudat a crèixer i a aprendre’n de les experiències.
Vull aludir-te a tu, també. Has compartit TOT aquest 2009 amb mi, i m’has fet que cada dia d’aquest el visqués d’una manera o altra. Potser aquest no és el final que esperavem, o potser simplement és que no esperavem que la nostra historia tingués final, però aquí està, acomiadant-se de nosaltres amb el 2009.
Poc a poc hem anat compartint moments, visquent histories que potser no es tornaran a repetir mai, que segur que no es tornen a repetir... I ara s’ha acabat, s’ha acabat allò que un vint-i-tres de febrer va començar amb l’esperança de ser etern. Però de vegades, és millor saber aturar-se a temps, i saber parar els peus. No m’arrepenteixo de res viscut amb tu, no m’arrepenteixo de cap paraula, de cap t’estimo, de cap moment... Perque aquí no s’acaba el món, i sé que podré seguir compartint moments amb tu i podré atabalar-te quan tingui algun problema. Vull donar-te les gràcies per tot el temps que m’has dedicat, per tots els moments que m’has fet viure, i per tots els t’estimo que m’has regalat. Perque aquests casi dos anys compartits, estic segura que tant per tu com per mi han significat molt, i no s’oblidaràn mai. Gràcies, de veritat...
I gràcies a totes les persones que han estat al meu costat dia si i dia també, a tots aquells que han vulgut veure un somriure a la meva cara, a tots els que els ha importat el que em passés i el que em deixés de passar... Suposo que cada un de vosaltres m’ha aportat algo que mai seré capaç d’agair-vos. No tinc paraules per agrair a aquelles persones que han estat al meu costat... i sobretot a les persones que hi són ara, en moments crítics.
- Gràcies pel 2009, de veritat...

To leave a comment, please log in by clicking one of the following