*un pis mes :)*
11/6/09
I les proves van fent a poc a poc...
Avui l'anxaneta ha arribat rere la quarta.....
Serà diumenge ¿? serà per diada ¿?... mes igual... però lo important es que sembla que ara per ara serà ...
Merci simplement, per l'oportunitat..... i a la que el porti a plaça Merci pet fer el somni realitat....
tot és qüestió de dies...
*I digueu, i digueu el que vulgueu
Que la vida són dos dies
I a mi no me’ls traureu
Que potser jo semblo estrany
Que potser sóc un malalt
Però m’he acostumat a viure
Com si hagués de morir demà
Que si obro la finestra
És perquè fa calor
Que si m’ajunto a les més lletges
És per compassió
Que no trafico amb el que penso
Encara que sigui bo
Que se trepitjo quan camino
És per fer-te por*
FOTO: de la Rous amb al Càmera del Martí. Del assaig de divendres passat..
*Es mejor caminar que parar y ponerse a temblar, es mejor caminar que parar y mirar hacia tras...*
.... *veritats que ho fan tot molt mes fàcil ;) :p*
Vinga Marta, que serà teu aviat aquest pilar, molta sort!!!