Ain't no mountain high enough

El dia que vam celebrar el Carnaval va ser el nostre últim dia a l'escola.

Nosaltres vam preparar caretes per totes les classes i ells es van acomiadar de nosaltres petant-nos al cap ous de confeti. Tot de colors queien al terra i unes grans riatlles inundaven la cara de tots els infants.

Però el moment més trist i sorprenent va ser el comiat. Abraçades i abraçades, petons i fins i tot més d'una llàgrima que queien per les galtes dels nens.

Una mare ens havia dit un dia:
"Los patojos se van a quedar muy tristes cuando ustedes se vayan"

Perquè ells eren els protagonistes i tot el que vam fer era amb l'objectiu de fer-los feliços!!




Aquestes dues nenes són de la classe de 1r. Sempre em miraven i mai em deien res, fins l'últim dia! No em deixaven anar i en el moment del comiat em van fer una abraçada.... tan SORPRENENT!




Trobo a faltar els seus somriures, els seus agraïments, els moments compartits amb ells, però sobretot les seves abraçades plenes d'estima i sentiments.

To leave a comment, please log in by clicking one of the following