Member Login
Please log in to cast your vote for triguet.
|
close
You will be charged
 0 for this gift when you post your comment. This gift will be added to your comment for free!
 
|
||
Sweet Baggy Days
L’Any del Gat, part 2 de 2
12/31/08Ja us passaré la direcció kuan el tingui fet i tal.
Abans de entrar en matèria musical, una lleu recomanació d’anime: Toradora. No es res de l’altre mon po, de mica en mica, enganxa i molt la collons de sèrie. Tsunederes, pseudo-delincuents, profes amb depressió, noies hiperactives... i un ending que s’enganxa massa pk sigui bo.
------------------------------------------------
Aquest cop intentaré crear una mica de fil diacrònic, però no oblideu que la primera part està a l’entrada anterior. Al final deixaré un bonic llegat al fotolog XD
http://www.youtube.com/watch?v=3o2wm4914Ts
Volare va ser el renaixement de la musica italiana, que a partir de triomf l’any 1958 de Domenico Modugno, amb aquesta cançó, es va començar a expandir internacionalment. Va arribar a ser número u a Estats Units, cantada amb italià.
http://www.youtube.com/watch?v=cYD3pkbgnKA
Greenfields era una cançó pop amb clars orígens folks, que en aquells temps estava de moda entre els cercles estudiantils, fet que ho demostra el fet que els components del grup, Brothers Four, eren quatre components d’una fraternitat universitària. Varen arribar a ser número u amb aquesta cançó d’amor i sols acompanyats per guitarres.
http://www.youtube.com/watch?v=i7jG91sPvf0
Qué será, será és el tema central de “L’home que sabia massa”, peli de Hitchcock protagonitzada per James Stewart i Doris Day. Aquesta cançó no era sols un recurs mes a la peli, sinó part essencial de l’argument, al ser una cançó infantil que Doris cantava la seu fill i que després serviria per ajudar a rescatar-lo.
http://www.youtube.com/watch?v=Iee3HS3gMgo&feature=related
Rosemary Clooney va ser una de les grans estrelles de la cançó i el cine dels cinquanta, i aquesta Mambo italiano va ser un dels seus èxits més significatius (i enganxa).
http://www.youtube.com/watch?v=LH7JZzLIIJs
The Yellow Rose of Texas és molt més que una cançó. És l’himne oficial de l’estat de Texas, i amb aquesta interpretació de caire èpic, Mitch Miller, que dirigia una orquestra que tenia molta demanda per fer la banda sonora de pelis d’exaltació patriòtica, va aconseguir ser número u sis setmanes l’any 1955.
http://www.youtube.com/watch?v=wIqAYe63-WE
Hernando’s Hideaway va ser un èxit mundial en multitud de versions i orquestres, un títol clàssic dels 50. L’estil de Johnny Ray tendeix a l’exageració, però aconseguir portar a l’èxit aquesta versió, més festiva, sortida del musical “The pajama game”.
http://www.youtube.com/watch?v=48cKBJ5sO98
Patti Bravo, anomenada a Roma “la noia del Piper” per les seva afició a la discoteca del mateix nom, sols va deixar una cançó memorable a l’historia pop dels 60. Era quasi una confessió personal, la de la noia guapa a la que tots consideren poc més que una nina mona sense cervell.
http://www.youtube.com/watch?v=4xfaA_9ycD8
Iron Buterfly era un grup nord-americà que va posar els fonaments al rock més pesat, el que més tard s’anomenaria heavy. I sobretot ho va fer amb aquesta cançó, que en realitat dura més de 15 minuts, on barrejaven orge religions amb una potent bateria de rock. Era In-a-gadda-da-vida, i el propi grup en va fer una versió reduïda, la que es incloure en el single.
http://www.youtube.com/watch?v=C5OoQadZTPk
L’únic ritme de ball que en els primers setanta va lluitar amb igualtat amb l’omnipresent twist va ser el “locomotion”. Un ball apadrinat per la cançó que interpretava Little Eva, una jove de 16 anys que va tindre la sort de treballar de cangur a casa d’un matrimoni de musics, que varen escriure la caçó i varen catapultar Eva a les estrelles.
http://www.youtube.com/watch?v=-wI6uAOHzvo&feature=related
California dreamin’ és un dels més clàssics exemples de l’ho que va produir la musica del moviment hippy californià. Majestuoses harmonies vocals, sobretot si parlem del quartet Mama’s & Papa’s, el grup més representatiu del moviment.
http://www.youtube.com/watch?v=lHPm0hsSNFo
Raindrops keep falling on my head sonava a la peli “Dos hombres y un destino[/i], que protagonitzaren Paul Newman i Robert Redford. Sonava sols un instant en una relaxant escena on Redford passejava a la noia en una bicicleta, cantada per B. J. Thomas.
http://www.youtube.com/watch?v=K5PqydMA1kA
Let’s twist again va ser el segon gran twist que gravava Chubby Checker i que da donar l’empenta definitiva a l’estil, que es va col.locar com a nou ritme universal. Era l’any 1961 fos on fos, anessis on anessis, la única musica que se sentia era el twist.
http://www.youtube.com/watch?v=gB4i91WIP0A&feature=related
The girl from Ipanema és, per definició, Astrud Gilberto, la dona que la va fer triomfar arreu del món al imposar-hi el ritme cadenciós i sensual de la
Guestbook Comments (4)
http://www.youtube.com/watch?v=9Qs8hNG4mss
Tothom recorda el musical “A fidder in the roof”. En la versió cinematogràfica del musical, el protagonista era Topol, un actor i cantant en sortí consagrat gracies al tema If I were a rich man (clar que a mi me posa molt més els pels de punta la "Sunrise, Sunset").
http://www.youtube.com/watch?v=8bOLkPbPCbk
Sense cap dubte, Moonlight Shadow te la millor melodia de tots els temes que Oldfield va arribar a compondre, gran compositor i un dels grans valors de la historia del rock. I, a més en aquest tema te la majestuosa veu de Maggie O’Reilly. Una autentica delícia.
http://www.youtube.com/watch?v=eWeezUxIzaE
Gypsys, Tramps & Thieves, tres “gremis” marginats als que Cher va dedicar aquest tema de l’any 1971, retrobant la gloria de la dècada anterior. Va ser número u, lloc que la cantant no aconseguia des del seu debut.
http://www.youtube.com/watch?v=huLklsj_5HI
Sweet Home Alabama va ser la resposta de Lynyrd Skynyrd a la cançó “Southern man” de Neil Young, que els habitants de l’estat d’Alabama consideraren insultant. I, tot i que la seva intenció era més polèmica que musical, varen aconseguir un dels grans himnes del rock dels setanta.
http://www.youtube.com/watch?v=SHuOagWzaws
Amarillo és la típica cançó que la crítica acostuma a subestimar sense fixar-se gaire en els seus valors. Tony Christie n va aconseguir gaires més èxits a la seva carrera, però si l’autor de la cançó, Neil Sedaka, l’any 1977, quasi vint anys després del seu debut com a cantant.
http://www.youtube.com/watch?v=O1J9ofYW3LI
Car Wash és el títol d’una peli americana dels setanta que tenia lloc en un túnel de rentat de cotxes. I es va adjudicar a Rose Royce el crear el tema principal de la banda sonora.
http://www.youtube.com/watch?v=qrPcGy8ed0I
Nine to five, número u a Estats Units, parla de les hores de la jornada laboral. La seva cantant, Sheena Easton, d’origen escocès, va treballar a “Miami Vice”com l’esposa de Sonny Crockett. Per si algú seguia la famosa sèrie...
http://www.youtube.com/watch?v=MccmHwA-c4U
El gran llibre “la historia interminable” va donar lloc a la no tan gran pel.lícula del mateix nom protagonitzada per Noah Hattaway. I, visca la redundància, a la peli sonava la cançó del mateix nom, Never Ending Story, interpretada i portada a l’èxit per Limahl, antic membre de Kajagoogoo.
http://www.youtube.com/watch?v=Wx6t11D99tA
Centerfold fa referència als posters centrals que algunes revistes il.lustrades, i és el més gran trofeu que als 80 podia aconseguir un artista (ara, suposo ke deu ser sortir a la tele... aix, el mon ha perdut taaaaan encant...), ja fos un artista, una model lleugera de roba o un grup de música. J. Gelis Band dedicaren una cançó a aquest mite modern, i, per aquestes coses de la vida, la cançó els va portar a ser número u l’any 1981.
http://www.youtube.com/watch?v=0ZkllM8znx4
I per acabar, The Final Countdown, cançó que va suposar la revelació al món de Europe, un grup de melenuts desconeguts fins al moment. A més, va soposar el neixament d’un nou estil de música... que es denominà heavy amb champoo, pel bon aspecte físic dels integrants del grup, davant dels agressius, bruts, grollers membres d’altres formacions. I no se pk po m’oloro que qui va inventar aquesta nomenclatura no devia ser precisament un home...
I fins aquí el meu flog, espero que us hagi agradat i ¡que la matada que he fet els últims dies us acompanyi molt de temps.
Apa, bon any als bons lectors.... els que passeu directament al final, que us bombin.
User triguet is not accepting guestbook comments at this time.
Friends/Favorites
Groups
Language
© 2002-2009 Fotolog, Inc. Fotolog ® and Flodo™ are registered trademarks of Fotolog, Inc. All rights reserved.
Parts of this site contain the copyrighted content of members and other third parties.
Title to this content and related rights are reserved by the respective copyright owner.
Fotolog is a website of Hi-Media Publishing Network.
http://www.youtube.com/watch?v=gB4i91WIP0A&feature=related
The girl from Ipanema és, per definició, Astrud Gilberto, la dona que la va fer triomfar arreu del món al imposar-hi el ritme cadenciós i sensual de la bossanova, estil creat per Antonio Carlos Jobin, autor precisament d’aquesta immortal noia de la platja d’Ipanema.
http://www.youtube.com/watch?v=Q-4FdhG5lVk&feature=related
Tota l’elegància de la genial parella de compositors Burt Bacharach i Hal David es troba condensada en aquests Trains and boats and planes, una de les moltes balades de temps mig que es feien als setanta per una gran varietat de cantants. Kramer i els seus Dakotas no estaven entra la clientela habitual dels compositors, però al sentir la cançó no es varen poder estar de fer-ne la seva pròpia versió.
http://www.youtube.com/watch?v=gGy9ZXXjGYw
Si ens fixem en el seu format musical, el desenvolupament de la melodia i la seva harmonia, Pretty Flamingo queda bastant apartada dels circuits habituals del pop anglès dels setanta. Però això no va espantar a Manfred Mann i al seu grup, que varen tirar endavant amb ella i la van convertir en un dels seus èxits més memorables.