_________Viviendo en una melodia_________

-



Un cop acabat el concert vaig recollir l'últim repertori que quedava al terra, i varem dirigir-nos a la paradeta. Venien discos i samarretes. Love pay bills, es diu la discogràfica, que està creada per ells mateixos. No us sembla bonic? No vaig poder evitar comprar-me una samarreta. Hi havia dos models i els dos eren molt xulos, no sabia pas quina triar!!! Ara és la meva samarreta preferida :)

Després varem anar a fer-nos fotos amb un pòster gegant xulíssim, amb el dibuix d'una de les samarretes. No havien passat ni 15 minuts des que s'havia acabat el concert, i mentres flipava amb el pòster aquell tant xulo, vaig veure'ls passar per davant meu en fila índia, mentres algú va arrencar un aplaudiment espontani. Se'n van anar a la paradeta, on hi havia molta gent comprant discos i samarretes.

En Lars Lindquist atreia totes les mirades i tots els flaixos de les càmares, mentrestant els altres xerraven tranquilament amb tothom que se'ls hi acostava. Jo m'ho mirava amb distància, intentant pensar alguna frase per dir-los amb el meu anglès macarrònic. De sobte, des de l'altre costat de la taula on hi havia discos, el bateria em va dir: "Gracias por venir!" i em va fer un gest de "Ja t'he vist allà davant". El noi del meu costat, que abans haviem estat parlant, amb un anglès envejable va començar a parlar amb l'home.

En un moment en que en Lars no estava parlant amb ningú, m'hi vaig acostar i li vaig assenyalar el repertori perquè me'l signès. "Yes! What's you name?" va dir-me. Em va escriure "From Lars to Glòria" (Glouria que deia ell) i em va dibuixar un cor. "Can we take a photo, please?". I ens vem fer la foto, i li vaig dir "Thank you very much" i em va somriure. I vaig pensar: "Quina gent més maca, tu!".

Després vaig tornar a parlar amb el bateria. Era un paio la mar de simpàtic. Tenia la curiositat de saber si realment era el germà del cantant, perquè ho havien dit al concert. Em va dir que sí. "Who is the small?" i em va respondre que en Lars. Ja m'ho semblava!

Després vaig parlar amb el de la guitarra acústica, que li vaig dir que em pensava que era ell el germà del cantant, que s'hi assemblen molt. "You're very similar" (quin anglès més patillero!). El tio va riure. També li vaig dir "Sorry, but my english is very bad" i ell va respondre'm amb un "Don't worry".

I després vaig estar parlant molta estona amb en Gustav, que és el de la guitarra elèctrica, un tio molt simpàtic que em va preguntar com em deia i em va donar la mà, i vem estar parlant molta estona: li vaig criticar una mica el repertori (gairebé se'm escapa que faltava "Temps mort"... és la costum, jajaja), li vaig dir que vinguéssin a Girona l'any que ve, i altres coses que segurament no vaig pronunciar gens bé.

I per acabar, vaig parlar amb l'home de la percussió, el man from Argentina.

- Hablas español?
- Sí.
- Ufff que surte!!!
- Porqué?
- Porque no sé hablar inglés!

Un paio molt simpàtic també, que em va explicar que els agradava més tocar en llocs petits, que portaven moltes hores de viatge i que no estaven acostumats a tocar tant tard (els suecs porten horaris diferents) i que per això estaven molt cansats. També em va dir que l'any que ve treurien disc nou, i que tornarien a Espanya. "Ya vendré a veros!".

Va ser tot un plaer ser a l'últim concert de l'any i de la gira. Aquest hivern es posaran a gravar disc nou i cap al març tornaran a Espanya. Ja tinc ganes de veure'ls de nou!



-

To leave a comment, please log in by clicking one of the following