CAPACITAT

Porto un anell enganxat al dit. Em fan autèntic pànic les ferides, tot i que sempre acabo per tenir unes quantes sense saber com me les faig. Sóc addicta a la música, és escoltar una nota i no poder deixar d’escoltar-la(la música) en tot el dia. La música em recorda a molts moments viscuts a la meva vida, i gairebé cada cançó la relaciono amb algú o alguna cosa, per això segons quines èpoques escolto una certa música i segons quina altra època, una altra. Tinc por a oblidar, i pateixo recordant segons quines coses, però també somric i sóc feliç mirant enrere. M’agrada el meu nom, però odio el meu cognom i les rimes tontes que es poden fer amb ell. Se m’enganxen rapidíssim les cançons i la parla dels altres. Sóc de les que escriu cartes a ma i fa sorpreses perquè si. Quan confio en alguna cosa o algú m’entrego al 100% sense abandonar tota la resta, m’ha costat molt aprendre que la reciprocitat no és un deute si no una opció però tot i així em decepciono bastant fàcilment amb segons quina gent. M’agrada mantenir la mirada en els ulls dels demés, exceptuant moments concrets, com quan em poso nerviosa perquè de debò m’agrada allò(o algú).
Dormo tant que fins i tot alguns dels meus dies no arriben a les 12 hores. Sóc molt exigent amb mi mateixa i en canvi gens amb la gent del meu entorn, i això ha arribat a fer-me tonta en segons quines coses, massa bondat pot ser. Em costa horrors acceptar els meus sentiments. M’agrada gaudir de la soledat però m’aterroritza no tenir a ningú a prop, a quedar-me sola. No m’agrada gens que em mirin, m’intimido molt fàcilment. Sovint em penso molt les coses abans de fer-les, com unes 200 vegades, tot i que tinc els meus moments molt espontanis. Adoro les mascotes. No em penedeixo gairebé mai dels meus actes, era el que sentia en aquell moment. Però sempre hi ha grans excepcions.
També sóc addicta als xiclets, ho admeto, esta comprovat que si no mastego la meva ració diària em puc pujar per les parets, però tot depèn del meu humor. Sovint m’avergonyeixo molt del que sento i moltes vegades per aquesta vergonya em callo els meus sentiments. No m’agrada la Coca-cola, ni el Nestea ni el raïm. Per no dir que per cap d’any en comptes de raïm menjo kikos. No m’agraden les injustícies ni les queixes de la gent que ha tingut una vida molt fàcil. Adoro les abraçades, però no les dono a no ser que no siguin com a ritual de salutació.
M’agrada la gent que fa les coses per un resultat, que no actua perquè si. Amb gent com aquesta em comprometo al que sigui, perquè haver tingut a aquesta gent al meu costat per mi és una retribució.
Tinc mil i una manies, i no crec en el destí ni en la sort. Tinc masses somnis, però no em crec capaç de complir-los, però somiar no té preu. Sóc altament sensible, un gran defecte meu, o no.
Quan tingui un pis crec que l’únic que habitaran seran llibres per tooooooooooooot arreu i moooooooooolts CD’s i alguna que altre pijada mona de l’Ikea , Natura o botigues fabuloses similars. No m’agrada la gent en masses ni els llocs on hi ha molta gent, excepte Barcelona, podria passar-me hores que no m’hauria adonat del transcurs del temps. M’encanta l’estiu, els mocadors,els ulls plorosos, les flors, l’olor a calentet, els llavis vermells, el mar, la pell morena, el gelat de torró, sentar-se sobre els radiadors, agost… Quan m’emociono molt em toco el nas, es una mania entre les moltes que tinc. Sóc al•lèrgica al egoisme, i a la fruita (àcida) tot i que de tant en quan la segueixo menjant. La meva gran debilitat són els nens, per mi en tindria quatre, i vull ser professora però crec que son expectatives massa altes pot ser. M’irrito molt fàcilment però costa moltíssim que m’enfadi. La gent a primera vista em veu tímida, però en quant em deixo anar puc ser molt xerrameca.
Sóc prudent i responsable tot i que no puc negar haver fet bogeries, i grans. D’un temps cap a aquí he estat decorant la meva habitació amb mil fotos, i algun dia es convertirà en fotos i paret, no en una paret amb fotos. I també tinc la puta mania de pensar massa...
No m’agrada el Nadal, però m’encanto amb les llums dels carrers. Odio empatxar-me per celebrar coses que la gent no sap ben bé el que són, però tan se li fa a la gent, és època de rebre regals, se suposa que d’estar alegre i estar en família.
No pararé fins aconseguir el que vaig apuntar a la meva petita llista de metes per complir, per això confio en el que aconseguiré; allò d’aspirar al màxim esta molt bé però no s’han d’oblidar les parades de tren abans d’arribar al seu destí.

Sorry - only Fotolog members can leave guestbook comments.