http://amelielaugsaprules.blogspot.com/

DOMO, sé que això tampoc és el que se’n diu precisament una sorpresa important, però si més no és un detallet. És que en els últims dies has confiat en mi, has decidit que podies comptar-hi i, sincerament, jo sé que també hi puc comptar amb tu. M’has demostrat que saps escoltar, que saps animar. Saps treure’m dels racons més foscos més fàcilment que ningú. Perquè m’encomanes la teva alegria, que realment em fa feliç (recordes?). I me n’alegro de saber que jo també et faig feliç. Tot i que no és el temps que fa que ens coneixem al mateix temps en fa un munt. Fa anys que ens coneixem, però tan sols fa un parell d’anys que puc dir que et conec. Potser ni això, potser només un. Però és que al teu costat he viscut tantíssimes experiències... És que realment no podria continuar si darrere els meus passos no hi quedessin aquestes ombres, aquests records que em fan avançar i, al mirar el que he caminat, puc saber què és el que m’espera, què és el que m’ajuda a fer un pas, i un altre, i un altre. Saber que tens algú que sempre et farà costat és una de les coses més meravelloses que existeixen. Saber que, tot i les adversitats comptaràs que sempre seguiràs endavant.

Què dir? Potser no fem grans tardes juntes, grans quedades, grans obres. Però que hi ha més gran que berenar juntes un cop a la setmana? Que cantar? Que riure? O un matí d’estiu al jardí, explicant acudits que, al cap d’uns quants mesos, ni tan sols recordaràs. Aquestes petites coses que poden semblar insignificants són les que creen magnificències, les que realment compten. Les poques hores que es puguin compartir però que realment cada segon compti i que, al separar-te penses: “Ja? Doncs no me’n penedeixo”.

I què importa? Una manifestació, per Girona, al Bruguera, a Preludi, al meu jardí, a Hongria o a Àustria... Tots i cada un dels instants viscuts en tots aquests llocs queden marcats inconscientment al nostre cap i, per molt que els anys els deteriorin mai s’acaben esborrant del tot. I menys la llum que aportes a una tarda amb les foteses que fem, les incongruències que diem... Tot això, cada cosa, totes.

Volia donar-te les gràcies per tants moments compartits, per tants riures. Tindria mil moments a descriure i mil coses a dir però tu i jo sabem tot el que hem viscut plegades. I són cada una de les dents d’un engranatge, sense elles res podria funcionar. Gràcies Domo, gràcies per ser-hi sempre! T’estimo molt!






XIV-III-MMIX sempre (B;M)
MARIETTA, bf!
http://amelielaugsaprules.blogspot.com

To leave a comment, please log in by clicking one of the following