...Com anar al cel i tornar...

"Passa el temps i el vi de la nostàlgia
que engoleixes per les tardes quan es fa fosc
va recuperant, per art de màgia,
gestos oblidats, sorolls i certes olors.

I el mateix que em va portar
a anar-me'n nord enllà
ara té un perdut encant,
un avís de que ja arriba el meu dia perquè:

Content
enfilo les escales del tren,
és hora de tornar a casa.
Content
de retrobar-me amb la meva gent,
i veure'ls iguals però diferents."


Crec que no hi ha cap cançó que s'avingui més al que sento ara mateix. I sí, segurament d'aquí a un mes ja pensaré en tornar a marxar (de fet, ja tinc algunes coses mirades xDD Només per si de cas...), però ara per ara em moro per arribar a casona, veure la meva gent, menjar en família, sortir amb tots vosaltres, dormir abraçadeta a un colomí...




Ahir, última festa. Avui, últim dia a Pyatigorsk, últimes compres, últim dinar a la Blinnaya, últims moments de relax...


...Demà a les 6.45 del matí marxem a buscar un tren que ens durà a Rostov, on dissabte agafarem un avió que ens durà a Kaliningrad, on agafarem un avió que ens durà a Barcelona.


Així que us espero a tots els de Tous dissabte havent sopat a l'Ateneu. Que, tal com us vaig prometre, us duc un bon vodka rus, per a que en pogueu fer un tastet! I de pas us presento l'americà, que l'haureu de veureu durant 3 setmanes!!









"Priyedete, moia khoroshaia, priyedete v Rossii"

Això és el que m'ha dit la dona de la neteja, tot posant-me bé el gorro, abans de sortir al carrer. "Torna, maca, torna a venir a Rússia". Espero no decebre-la :)




Com sempre, un gran viatge. Una gran aventura. Com sempre, recomanant a tothom que pugui que marxi una temporada. No hi ha res millor en aquest món.






[última foto]: El Kyle (l'americà) i jo, perquè l'aneu coneixent...

To leave a comment, please log in by clicking one of the following