.Let'S 9et L0St.

"No pot ser. No pot ser. No pot ser. Per molt que es repeteixi, per molt que es negui, és cert: una aturada cardio-respiratòria se’ns ha emportat al Dani Jarque. No es va poder fer res. Així, tan de sobte, tan dolorosament, deixant-nos sumits en una profunda tristesa i en un estat d’estupor que ens costarà superar. No pot ser, però, desgraciadament, és. No calen preguntes perquè totes convergeixen en una mateixa sorpresa i en un intens dolor que les paraules no poden maquillar.

Des de 1995 a l’Espanyol, el seu equip de tota la vida. 14 dels seus 26 anys de blanc-i-blau, passant per totes les categories, pujant esglaó a esglaó. Cada temporada, un més. Sempre indiscutible per a tots els seus entrenadors i tots els tècnics el veien com el professional perfecte, el jugador modèlic. Va arribar al primer equip de la mà de Ramón Moya el 2002 i des del principi, i malgrat l'enorme competència que tindria, ja s’endevinava que estava cridat a ser tot un símbol de l’Espanyol. Ningú en va tenir mai cap dubte.

Treballador, lluitador, decidit, valent i amb unes qualitats futbolístiques en les quals s’intuïa, ja des de petit, que s’amagava un autèntic fenomen. I discret en el tracte, reservat, moderat, seriós i, per damunt de tot, formal, un d’aquests adjectius que per si sols dibuixen a la perfecció el caràcter d’una persona que es presumeix extraordinària.

I després està el seu compromís, la seva vinculació, la seva dedicació i la seva responsabilitat, la mateixa que havia anat aprenent durant aquests anys d’ofici, d’alegries i disgustos i que ara li tocava escenificar en el vestidor com a exemple per als més joves, als quals tutelaria amb la mateixa eficàcia amb la que s’imposava sobre la gespa i als qui demanaria sempre un pas més, un esforç més, com ell mateix oferia en cada entrenament, en cada partit.

Dani Jarque, tota una vida a l’Espanyol, se’ns ha anat per sorpresa, deixant-nos una mica orfes, atordits i commocionats encara per la trista notícia. No pot ser, repetirem com un cor d’incrèduls. D'ell anirem rememorant d’ara endavant cadascun dels seus gols, cadascun dels detalls que el van convertir els últims anys en el referent de la defensa blanc-i-blava, cadascun dels seus gestos, de les seves paraules, dels seus compromisos i sabent que no ha pogut gaudir plenament d’una temporada que, per a ell més que per a ningú altre, es presumia desbordant d’il•lusió. Implicat com pocs amb el nou estadi -només va poder gaudir de l’extraordinari partit inaugural-, entusiasmat i orgullós com ningú pel braçalet de capità que tan poc temps va poder gaudir, el somrient i discret noi de Sant Boi ens ha deixat un enorme buit en l’ànima, però sempre tindrà un lloc en els nostres cors".

font: web oficial del rcdespanyol.

Dani Jarque González, descansa en pau.

User tat_o is not accepting guestbook comments at this time.