9/24/09
Nit. Amb una carícia dibuixar els confins d’allò que se sent. O almenys provar-ho. I perdre’s entre els seus cabells llargs encara lleugerament humits. I gairabé anar a les palpentes en aquell desig sufocat, tímid, embogit, descobrir que tens por d’atrevir-te. Però tenir-ne ganes. Moltes. I seguir endavant, en el corrent del plaer. “No, no m’ho puc creure, és boníssima aquesta recopilació”. I continuar, així, sobre aquelles notes, dolçament, al ritme del batec dels seus cors. I una cançó clàssica i una altra i encara una altra... I trobar-se, de sobte, enmig d’una tempesta... “I was her, she was me, we were one we were free...” entre llargues onades... “and if there’s somebody calling me on, she’s the one...” i el vent de passió “we were fine all along.
Doncs no sé com està el tema entrevista, no me n'han dit res més...
Suposo que l'hauran donada per bona i que la veurem a la revista.
Sí que ho vam fer, sí.
De fet, a la retransmissió de BTV sortim després de tots els castells cantant i celebrant a tope. Mola!