PEACE, GOODBYE, HELLO!

El primer dia d'estiu va anar a respirar brisa marina. Rodejada de bons amics, estirada sobre la sorra fina del Maresme, sentint com els rajos de sol filtraven la seva pell i escoltant el xoc de les ones a la vora del mar, va creure que en aquesta vida calien molt poques coses per sentir-se bé. A la nit, van riure tots junts a una terrassa mentre prenien l'aire del carrer.
Al dia següent, va voltar sense rumb durant hores pel Barri Gòtic parlant de la vida en bona companyia per matar temps. Al cap d'unes quantes hores, es van reunir amb un amic irlandès sota l'estàtua de Cristòfol Colom. Què boniques, les retrobades. Sempre recordarà l'escena d'ells tres al Park Güell, ajaguts al terra i rodejats de columnes amb trencadís. Un guitarrista els acompanyava. La veritat, no ho feia gaire bé i a més, repetia les cançons massa sovint. Però ella valorava aquell moment com si quedessin pocs minuts de vida, com si de nou calguessin molt poques, poquíssimes coses per sentir-se bé. I els acords del guitarrista sona que sona entre les columnes gaudianes...

User shalomshalom is not accepting guestbook comments at this time.