Polyrhachis sokolova

Massa cels tinc amagats, que no t´he mostrat
porte mil instints salvatges dintre meu, viscerals
els records fan caminar,i els teus balcons, i els meus
i tots els minuts que han sigut de nosaltres dos
He desaprés moltissimes coses, que sabía
se m´han oblidat mots, oracions senceres, noms
però no imatges, ni rostres, i la terra verda
encara m´espera, a que torne a girar, a que la
llum blava turca, o els paisatges subterranis del
meu sexe, ixquen a buscar-te dins les calvegueres
del desig que no té nom, fem i tot, el nostre propi burdell
No conec la propietat, ni el necessitar, sinò és el calor
o un regal que hem moga tot el món, i en capgire les entranyes
Tornar-te a veure, tornar a tocar-te com si sempre fores ahí
He oblidat els poemes dels grans autors, i tan sols recorde
totes les nostres paraules, i les nits que encara resten
a que les fem nostres............

To leave a comment, please log in by clicking one of the following