Manifesta la teva esperança, manifesta la teva resistència!

perquè sí...









perquè de les parelles de la història del rock aquesta és de les que més m'agrada (juntament amb en Sid i la Nancy)











avui per a en Johnny i la June












i una cançó que m'enamora també








La primera vegada et va xocar,
no sabies si anava disfressat,
botes camperes, arracada al nas
i els cabells ms llargs que ta germana.
Tot i que el bar no era pas petit
i estava ple, de fet com cada nit,
travessant els gots i els teus amics
aquells ulls et feien mal de panxa.
Per era tard,
tenies una cita l'endem,
te'l vas creuar a la porta i us vau mirar
poc a poc,
sense dir ni un sol mot
i finalment et va donar un somris de comiat.
De res no va servir ficar-te al llit,
tancant els ulls el tenies alli.
A l'endem t'havies adormit,
vas fer tard a la cita acordada.
Divendres a les onze puntual
ja eres a la porta d'aquell bar,
tres whiskies llargs i cinc hores ms tard
vas marxar amb la cua entre les cames.
I ara s tard,
no l'has tornat a veure a cap ms bar,
ni tan sols queda un nom per recordar,
per al cap sempre tindrs
un estrany
i tot el que hagus pogut ser i mai no ser.
Mentre els teus amics tan ben vestits fan bromes,
aquell bon partit que tu tan llesta vas triar
et diu "t'estimo" i tu no el pots mirar.
I ara s tard,
no l'has tornat a veure a cap ms bar,
ni tan sols queda un nom per recordar,
per al cap sempre tindrs
un estrany
i tot el que hagus pogut ser i mai no ser.


Tard, Els Pets













ale gent!








a cuidar-se i ser feliços













petonss i abraçades













walk the line...

To leave a comment, please log in by clicking one of the following