Època de canvis

havia passat molt temps des que va notar per primera vegada la seva respiració tan aprop, lo suficient per a que un calfred constant recorregués tot el seu cos.

de fet, la primera vegada que va notar aquella mateixa respiració entretallada va ser el dia en que el va tenir per primera vegada en braços.

ella fatigada, el sostenía sobre el seu pit mentre notava l’escalfor equivalent a la palma d’una mà junt amb els primers batecs del seu cor, asíncrons amb els de la seva mare.

aquell dia les sensacions eren uniques.

el seu naixement li va suposar una extenuant felicitat vital incomparable amb cap altra experiència fruit de nou llargs mesos de gestació.

ara, el mateix alè que ella li va donar, s’estava apagant.

…

com quan va nèixer, el tenia en braços i notava la seva respiració propera, càlida, tranquila.

però ara les sensacions d’ella eren diametralment oposades al dia en que el seu fill va obrir els ulls per primera vegada.

l’unica semblança era el mateix calfred que tornava a aparèixer al tenir-lo de nou en braços i que per moments li feia recordar el passat i a la vegada oblidar el present.

de nou, com vint anys enrera, ella fatigada sostenía el seu cap sobre el seu pit mentre notava l’escalfor del seu cos envaïnt-la i els batecs de tots dos que jugaven a fet i amagar.

de sobte el foc es va tornar en glaç, els sentiments palpables en records imborrables i de l’alegria que li va donar la vida creada passava a l’amarga tristor de la seva mort.

…

diuen que naixem i morim sols, però en aquest cas les darreres llagrimes que li acaronaven la cara eren de la mateixa vida que l’havia vist en els dos actes més importants de la seva existència.


http://www.youtube.com/watch?v=cTvm7Dt6Tw8

To leave a comment, please log in by clicking one of the following