Reimos creixent

Avui crec que les meves paraules no tenen res a veure amb l'afició que tinc per la Disney...o sí, ves a saber. El cas és que jo, de jove, tenia uns veïns a Sant Antoni de Calonge amb un nen de 4 anys que es mirava el mateix vídeo un cop darrera l'altre. N'hi deien "Una navidad con Mickey" i era la versió del conte Dickens amb els típics personatges de la factoría... El cas és que no sé si jo, el conte, el vaig descobrir així o si, potser, el que m'afectava era el context però recordo que m'emocionava a sac, aquella història...

s'ha de dir que sóc molt nadalenc i és clar, això també afecta.

Ahir, però, vaig anar a veure la nova versió que ha fet en Zemekis. I sí, és molt espectacular, les imatges impacten molt, té punts macabres que segurament fan que sigui més fidel a l'original, però...sóc l'únic que ho troba tot com massa destraler? L'Scrooge en versió doblada té una veu de jove que fa que no te'l creguis en cap moment...i l'animació de les cares, en molts casos, és molt arcaica! No li trobava el què ni a la cara de l'esperit-espelma..i tanta imatge voladora..no, no era necessària!

No sé, em va decebre una mica, ho he de reconèixer. Si que està ben fet, això és innegable. Però, al meu gust, crec que li falta el més important en una història com aquesta: emotivitat.

Clar que potser em moc excessivament per la nostàlgia...

To leave a comment, please log in by clicking one of the following