radio song
#1300 | Dijous, 3 de Setembre.
9/3/09Amb el temps vaig començar a trobar "cutre" el meu nick i vaig decidir renovar-me i ser a partir d'aquell moment "/radio_song" però seguint en contacte amb la gent que havia conegut amb l'antiga conta i passant totes les imatges a aquest nou fotolog.
Recordo, en els meus inicis com a "flogger" que rebia ben pocs comentaris, 3 o 4 màxim i és que érem molt poquets els que teníem fotolog ja que era una xarxa social molt nova i desconeguda.
Poc a poc el nombre d'usuaris va anar augmentant i també va anar canviant molt el fotolog, millorant el disseny, el servei, oferint noves opcions, ampliant el nombre de comentaris per dia (de 10 a 20, un luxe!). El fotolog va acabar esdevenint una xarxa social molt popular, tothom (o pràcticament tothom) tenia fotolog, anar a Razzmatazz implicava trobar-te a gent que no coneixies de res i et deia "eiii tu ets la del fotolog /xxx oi?", va acabar esdevenint l'eina perfecta del voyerisme més descarat, una manera "d'espiar" amics, coneguts i enemics sense tenir massa càrrecs de consciència.
Als inicis del fotolog ser gold càmera era ser un "friki", per què tenir gold camera si total pots pujar una foto cada dia i tampoc gastes tots els comentaris? però amb el temps això va canviar, ser gold camera era més senzill i barat i molts que havíem estat reticents ens vam acabar fent gold camera durant una època.
Amb el temps, altres xarxes socials -especialment facebook- han anat mica en mica desplaçant el fotolog i per tant és absurd mantenir una conta gold camera si tanmateix cada vegada se'n fa menys ús, tan és veure algun anunci o tenir "només" capacitat per 20 comentaris o poder posar "només" una foto diaria.
Quan vaig crear-me la primera conta de fotolog, al peu de la imatge apareixia un petit anunci de google adsense amb els mateixos colors i disseny de la pàgina del teu fotolog i que habitualment contenia enllaços a webs relacionades amb la temàtica del text o comentaris que hi havia publicats, no era molesta, és més fins i tot sovint es generaven situacions gracioses al veure segons quins anuncis -típic que potser estàs rajant de la poli i t'apareix un anunci que et convida a apuntar-te a un curs per reparar-te per ser mosso d'esquadra-, mica en mica la publicitat ha anat augmentant fins al punt que ara mateix és vergonyosa la quantitat de publicitat que s'hi arriba a veure.
Em molesta molt trobar la meva pàgina (o el meu fons de pàgina) ple d'anuncis de coses que en cap cas tenen a veure amb el meu fotolog, em molesta veure anuncis amb animacions estrafolàries i coloraines cridaneres sota les meves imatges, em molesta que s'obrin noves finestres, i encara em molesta més que aparèixin anuncis en pantalla completa quan visito les pàgines dels meus amics.
Sé que no sóc cap fotògraf professional, és més, tinc i he publicat fotografies ben absurdes i lletges en el meu fotolog, també n'hi ha de maques o interessants, però les meves fotografies siguin bones o siguin dolentes són LES MEVES FOTOGRAFIES i no m'agrada ni vull que apareguin envoltades de repugnant publicitat que no només les desvirtua si no que a més sento que les prostitueix.
Jo no faig fotografies (bones o dolentes) per guanyar diners, jo faig fotografies per gaudir-ne, per contemplar-les, per recordar o commemorar moments de la meva vida i sobretot per compartir-les, i no m'agrada, no vull ni em dóna la gana que aprofitant la meva voluntat de compartir les meves imatges hi hagi terceres persones que se'n puguin lucrar d'una manera tan descarada i amb uns modals que demostren tan poca educació. No em surt dels collons veure anuncis d'empreses que ofereixen serveis de ximpleries pel mòbil a 1'2€ el missatge just al costat d'imatges que per mi evoquen coses importants o que senzillament "són les meves fotografies".
Tenint en compte això i sumant el fet que cada vegada utilitzo menys el fotolog he decidit clausurar-lo, no vull eliminar la conta definitivament per que ja se sap que la vida dóna mil voltes i mai se sap si, amb el temps, decideixo tornar a reobrir-lo encara que, sincerament, ara mateix ho dubto molt.
M'emporto molts bons records d'aquests 5 anys i mig, colegues, coneguts i també amics, no podria fer un llistat amb tots els noms però us asseguro que sou molts als qui he agafat apreci i espero poder seguir en contacte amb vosaltres.
Tot té un principi i un final i ara ja ha arribat el final, dono per tancada aquesta etapa, permeteu-me que em posi sensible, però no vull dir adéu, només vull dir....ARREVEURE!
16/05/2004 - 03/09/2009
Guestbook Comments (16)
Totalment d'acord amb la teva reflexió... Però en qualsevol cas, cal no oblidar que fotolog és una empresa, i encara que tu i jo haguem fet actualitzacions per amor a l'art, ells hi volen guanyar diners...
Jo ara mateix també estic allunyat del fotolog i no sé si m'hi tornaré a acostar (de fet, hi he entrat un moment per pura curiositat i m'he trobat el teu post). L'agraïment és mutu (s'escriu així? Jejeje). Faltaria més !!! :-)
I això, que a veure si seguim en contacte (via mail, myspace... no tinc facebook però sóc molt fàcil de localitzar !!!) i algun dia coincidim finalment en persona.
Per cert, llegint el teu text, especialment allò dels temps en què la gent et deia "Tu ets fulanito de tal" perquè t'havien vist al flog... m'he posat nostàlgic i tot !!! Jajajajaja !!!
Una abraçada i (espero) fins aviat !!! :-)
o
Bueno...habrá que aceptar tu decisión , me sabe mal despues de tantos años y más que tu fuiste practicamente la primera que me escribio en mi fotolog cuando lo " inaugure" hace 2 años y medio...pero ...la vida dá vueltas y pasan estas cosas.
Te agradezco muchisimo tu amistad de estos años que aunque no hemos tenido la oportunidad de conocernos ni de escribirnos , nos hemos ido sigueindo , al principio , dia a dia y ahora ultimamente mas distanciados.
Que seas muy feliz y si volvieras , espero me saludes ...
Un abrazo muy grande y suerte .¡¡¡
aix... se't trobará a faltar nena, a tu, y a les teves fotografies....
continuem en contacte!
mmmmmuas!
ha estat un plaer haverte conegut, ara ja ens podem trobar pel barri i ens saludem.... tot i aixi trobaré a faltar les teves fotografies!
un petó!
com sempre el teu comentari es mes que encertat. I com (quasi) sempre m'ha agradat. Eres una desconeguda el primer cop que vaig llegir un post teu. I ets una desconeguda avui. Però llegint-te he apres coses, he gaudit i he pensat. Aixi son els camins que es creuen i que es tornen a separar.
Ets plena de llum i d'energia. Que no s'apagui mai.
Petons des de Milà
Ara que llegeixo la teva ultima entrada (per ara, perque com dius, mai se sap) m'ha vingut la nostalgia, perque jo també vaig començar amb els inicis del fotolog i m'identifico completament amb el que expliques,com van ser els primers temps i com a davallat tot aixó (ara mateix hi ha una publi gegant darrere del teu fotolog i m'ha costat carregar la pàgina i tot).Si bé ara ja és un lloc mig abandonat,es pot dir que hem passat moments de diversió i mil anécdotes que ens ha proporcionat el fotolog i la gent que hem conegut en ell.Per mi el teu fotolog era un dels de visita obligada quan et veia actualitzar i encara que ja fa temps que no actualitzo, per mandra simplement, encara el visitava en les teves ultimes entrades, i el trobaré a faltar, no es pot negar!Per mi també ets una de les persones a les que he agafat més apreci, potser perque abans del fotolog quasi bé no coneixia a gent amb els mateixos gustos musicals i en tu no només vaig trobar una persona que els compartia,sino que a més tenies un any menys que jo! tu m'has d'entendre, era dificil trobar una fan de Suede de menys de 30 anys per aquells temps, ara tothom escolta pop i rock perque és moda i és guai, però abans costava de trobar!I res,que gràcies al fotolog t'he conegut una mica més i he vist que no només en qüestions de música tenim gustos semblants, sino que hi ha d'altres aspectes de la vida en els que estem d'acord, i aixó també m'agrada.Ens tenim al facebook i espero continuar sabent de tu eh?
Un petó maca
Oh! :(
Gràcies a tu per haver-nos regalat fotos durant tan de temps!!! Son molt xules.
Segur que ens anirem trobant per Blogs i facebooks! jaja. Jo tampoc hi presto massa atenció al fotolog i l'havia tingut parat però d'en tan en tan penjo alguna parida... potser d'aqui un temps t'hi tornes a posar, no se sap mai.
Petons!!
Doncs... com diuen tots... Em sap greu la veritat... Érets de les persones que has mantingut el Fotolog durant anys, de les que li has donat vida i de les que es notaran que hi faltes...
Espero saber alguna cosa de tu algún dia :)
Moltes gràcies per aquests anys!
dave~~
el fotolog està agonitzant del tot, és un desert comparat amb lo que va arribar a ser. és una decisió comprensible perquè al final també te'n canses. però bueno, ens llegim via blogs! que vagi be!
ñe, em sap molt de greu que tanquis el fotolog però no et manca raó. Però com també dius: la vida dóna mil voltes i mai se sap si es tornarà als orígens.
Encara tenim els blogs, així que fins aviat :)
SUPONGO QUE PASARAS ALGUNA VEZ POR AQUI...
Hoy es tu cumpleaños , no me olvido.
Te deseo un feliz dia y que , como se suele decir, cumplas muchos más.Espero tambien que todo te vaya de maravilla.
MUCHAS FELICIDADES ¡¡¡¡¡
Un beso .
Only the Friends/Favorites of radio_song can post to this guestbook.
Language
© 2002-2009 Fotolog, Inc. Fotolog ® and Flodo™ are registered trademarks of Fotolog, Inc. All rights reserved.
Parts of this site contain the copyrighted content of members and other third parties.
Title to this content and related rights are reserved by the respective copyright owner.
Fotolog is a website of Hi-Media Publishing Network.
Jo, sincerament, et trobaré a faltar. Et tindré al msn, al facebook o on sigui però el fotolog té aquest encant especial que només tenen les primeres coses, la primera discoteca, el primer regal rebut... Aquí ens vam conèixer i això té molt mèrit. Estic totalment d'acord amb tot el que dius i també penso en la grandíssima quantitat de gent que he descobert per aquí. Que tu abandonis ja denota clarament que això està mort. Jo potser tampoc actualitzi gaire però mai tancaria el conte perquè hi ha massa records... aquí et vaig oferir flors, per exemple, o vaig poder felicitar-te pels teus aniversaris. És trist, però és llei de vida. El millor, que no perdrem el contacte, estic segur. Tenim massa coses en comú, sobretot ideologies, pensaments i postures envers la vida. Així que, amb fotolog o sense, aquí tens un amic. Muas bonica!