SORPRESETA
9/2/09
Los mejores años de nuestras vidas se los estoy dando no se que o a quien, me he emboscao en una mision suicida o esta puede ser la ultima vez; que te hable, que te escriba, que te llore, que te diga que daria mi vida por morir a tu lado y gritarle al viento que fui un mal soldado...
Veig que tens tot això una mica abandonat i saps que no m'agrada gens, perquè llavors, si no et veig, no en sé res de tu. I mira que ens veiem poc. La veritat, no ho sé, et fas estimar molt, i t'ho dic cada dia. M'encanta veure el teu somriure, perquè, no sé com, però em fas sentir a prop teu, i sé que no em fallaràs mai, ho noto. I tu suposo que saps que jo tampoc ho penso fer, no? Avans de començar l'institut ja estaves al meu costat, i des del primer dia em vas fer sentir especial al estar amb tu. Sabia, ja llavors, que podia confiar amb tu i aquest sentiment va anar creixent fins arribar, ara per ara, a el que sento avui. No intento fer-te plorar, ni emocionarte, només vull ser una mica especial per tu i que no m'oblidis mai. T'estimo molt Aurea. Jo no et penso oblidar. Sincerament tinc por, tinc molta por a perdre't, no per actes ni per paraules, sinó per distanciament. Sé que tu et fas gran, bastant més gran que jo i tinc por a que, aquest tram d'edat ens separi, m'entens? Jo sé que si. Et prometo que lluitaré amb totes les meves forçes per que això no passi, i sé que ho saps, sé que tu també hi lluitaràs. No et diré qui sóc ja que em sembla que fa rato que ho has endevinat, no? No m'equivoco. Aveure bambina (no s'escriu així, oi? xd) tu i jo tenim una cosa pendentt, no és així? juju (una o bastantes!). Nos damos un toke ;)
(Que modernes que som).
T'estimo moltissim Aurea Tella Aldomà (=
buaaah aureaaa que aixoo ho tens moort!
un petoo gùaapaa!