i Tu, com t'ho mires?

esgotadet, esgotadet, un surt d'una i es fica una altre i sense tenir temps per llegir amb la conseqüent ansietat que això provoca.

encara i tot, d'una manera he descobert per cortesia de Victoria? Nacho? un interessant periodista Rubén Lardín amb una sublime descripció de les noies que llegeixen Murakami. probablement és una crítica fàcil d'un autor que arrasa al metro i uns lector prou estereotipats. porto un temps que no en tinc cap tipus d'interés en llegir a Murakami, però reconec que he disfrutat molt amb alguns dels seus llibres. potser aquestos personatges atormentats a vegades encaixen amb mi.
Ara disfruto amb Mishima, l'escriptor, i per acabar us deixo amb un fragment del q tots hem estat partíceps.

"Imanishi era capaz de ver signos de la destrucción del mundo en las cosas más insignificantes. el hombre encuentra siempre los augurio que busca."


P.D: si, i les birres a Munich...geniaaals!

To leave a comment, please log in by clicking one of the following