• « Previous
• Next »

• 10/6/08
• Camera: Not specified

• Stumble It!
• Email this photo
• Permalink

I (L) kinkaa

KinK-ca1: Pasat, present i futur.

Quan es va crear el grup?Sota quin objectiu?Quins van ser els impulsors? Doncs bé, avui procurarem contestar totes aquestes preguntes i fer un repàs per la historia d’aquest magnífic grup, és a dir, que ens introduirem pels obscurs i tenebrosos camins del record per tal de trobar els inicis.
Tothom sap que va ser a l’any 2006, però, sota quin objectiu?

Al voltant d’aquest tema han sorgit histories molt disparatades, de les quals només en parlarem de les més sensates.
Alguns diuen que l’Héctor, en la seva tasca de protegir el món d’amenaçes extraterrestres, va decidir crear un propi exercit personal format per ments joves i influenciables per tal de seguir vigilant infiltrat en el món de la farandula.
Altres, en canvi, afirmen que va ser la Rose, sota les ordres del malvat Octavius que volia erigir-se cap de tot l’univers, qui va segrestar l’Héctor per fer servir la seva prodigiosa capacitat per crear androides semi humans amb l’únic fi d’ agrupar gent jove que cediria “voluntariament” la part humana per a la causa.

De totes maneres com desconeixem la veritable raó, ens dedicarem als fets totalment reals i començarem el dia que van arribar a l’institut IES Joan Mirò dos educadors socials ( Héctor i Rose) per parlar d’un nou centre adreçat als joves que s’havia obert feia poc al barri.
La idea que van proposar era que els joves s’impliquessin més al barri i que aportessin idees sobre activitats o tallers que volien fer.
La proposta més sol•licitada va ser la de fer un taller de teatre i així, al setembre de 2006, es va començar amb el curs d’expressió corporal i assajos amb l’Héctor i la Rosa fent de directors. L’ éxit va ser immediat i s’hi va apuntar molta gent dels quals molts d’ells seríen més endavant la base de Kin K-ca1.

Un servidor va arribar a l’Octubre amb el grup ja més o menys format i amb la idea de la primera obra al cap, “Pitonissa, no m’enredis”; es van repartir els papers i es van començar els assajos de debó.
La idea inicial era estrenar al Febrer però diversos problemes ho van impedir, després es va passar al Març però tampoc, després al Juny i tot haguès anat bé si l’Albert dels collons s’haguès quedat a casa enlloc d’anar-se’n a Itàlia.
Finalment, després de moltes deliberacions i molts mals de cap va decidir-se rotundament que s’estrenaria el Setembre, “peti qui peti”.

El dia 30 de Setembre de 2007 al Patronat cultural i recreatiu es va veure la primera posada en escena propiamente dita del grup, tot i que abans s’havíen fet presentacions pel concurs “Ciutat de Cornellà”.

Un distingit membre del grup la defineix de la següent manera:- “Després d’un any assajant-la ja tocava estrenar i el dia 30 de Setembre a les 18’30 h. es va fer realitat allò que molts ja donaven per impossible. Obra entretinguda, curteta però intensa amb molts mal entesos i final feliç. Amb trossos per partir-se la caixa i trossos per trencar-se la closca pensant.”-.

Més o menys un mes després es va tornar a fer un pase a l’Orfeó Catalonia del qual millor no parlar-ne, ja que com va definir en assamblea general el grup va ser un nyap.
Dos mesos després el grup va participar en una representació conjunta amb la Coral Auria i Triangle Teatre, “Pastorets.”

Tot seguit el grup es va centrar en la seva segona gran estrena personal amb una obra complicada i ja d’un cert nivell primerament coneguda com “Bang, bang, ets mort” i després com “Perquè jo?”.
Com si d’un equip de futbol es tractès, el grup es va reforçar bé al mercat de fitxatges amb les incorporacions del Joan, la Gemma i més tard l’Álvaro, però, desgraciadament també hi van haver vendes com l’Andrea al F.C no vengo a los ensayos o el Francesc que va ser traspassat al R.C.D me da miedo la Laura.

Més tard també ens va deixar la soltera Rose i en el seu lloc va arribar la casada Gonzi, per tant vam pujar un esglaó d’experiència.
I així fins al dia d’avui esperant per estrenar la obra i amb les mateixes ganes que al principi.

Com a previsions de futur cal esmentar que aquest grup es capaç de fer el que faci falta perque està format per actors extraordinaris i millors persones, amb un somriure permanent i amb un bon rotllo capaç de soportar la ferum dels peus de l’Albert.
Dit tot aixó només em queda dir:

GRACIES A TOTS I CADA UN DE VOSALTRES.!

WebMasterKane1