c a l i d o s c o p i

Un dimecres en que la Rumé i jo vam sortir en busca del sol a l'herba i vam trobar fresca a la sorra amb una llum molt agradable.
M'agrada la Rumé perquè és d'aquelles persones amb les que puc parlar a crits (és clar que ella sempre ha cridat més perquè segons ella la raó la posseeix) tranquil·lament sense que es senti violenta, i perquè coincidim amb les mateixes banderes, filets i humor però no amb la mateixa música. És clar que sempre acabem optant per la ràdio. Però és que som igual de verduleres.
Encara que en particular no. A més, ara les dues estem sotmeses a una prova de tolerància en general. La mahou però, no falla mai. I mira que a mi no m'ha agradat mai el gas i la cervesa. A ella si.

To leave a comment, please log in by clicking one of the following