ENOUGH

Recordes com de poc ens tragàvem?
Recordes totes les meves caigudes per Messenger i tots els trossos de conversació interceptats que enviava el teu ordinador erròniament?
Recordes quan de temps i com ens va costar reconèixer com érem d’importants?
Recordes quan vem començar a entendre, a aprendre, a comparar, a compartir, a classificar, a tenir consciencia, A SER, i a donar-li importància i significat a totes les coses?
Recordes quan vas marxar a Irlanda?
Recordes aquell matí que vem quedar perquè jo marxava de vacances i vem acabar comprant dos peixos, i una palangana al xino perquè hi visquessin?
Recordes la cara dels teus pares?
Recordes les nostres bronques, cabrejos, indiferències i espais constants durant un període molt llarg de temps?
Recordes el mal ajustament de cascos del meu ipod, la versió guapa de always love i el riure de després?
Recordes els matins a Barcelona?
Recordes les tardes "d’estudi" a Starbucks: menjant donuts del dunkin del pal, el fòrum de les cultures, i el contraste d’informació?
Recordes el qui mana aquí?
Recordes les tardes a casa teva de lluita constant, cridant, fent coses productives de l’estil plan de vida que et cagues: veient pelis, fent pastissos, sopars per a dos, fotos, o tocant i component cançons?
Recordes totes les xerrades dins i fora de la zona water-banyera?
Recordes quants egos carregues?
Recordes les contades rallades (ah, si...) que ens han acompanyat?
Recordes cada posterior conclusió, i mala intenció?
Recordes ja més tard una a una les teves i meves paraules, pensaments i sentiments generals i més específics, discussions, dins del Rufus?
Recordes el teu cotxe?
Recordes les anades i tornades amb Quique Gonzalez a tope?
Recordes la nit que plovía tant, em vas fer aixecar a les 7 del dematí fotent-me la bronca perquè s’havia inundat la cuina?,
Ens recordes des-inundant la cuina?
Recordes els lios, les culpes, les posades en comú?
Recordes els diumenges tarda de viciada a gossip?
Et recordes cantant bohemian like you amb el ritmillo patillat?
Recordes la teva santa mania de preguntar cada dos per tres als teus pares i als meus si per aquelles casualitats no ens uneix cap vincle familiar?,
Recordes com de maca em va deixar la meva mare?
Recordes EL test?


En el meu llibre preferit (you know...) fan referència al protagonista de la mateixa manera en que jo seguiré l’esquema per a referir-me a tu:

Anna Andujar Calafell està amb mi constantment, estigui lluny o aprop, amb o sense espais, perquè és EXISTENCIAL per a mi i perquè ningú m’ha tret mai tant de polleguera, (incloent temps passats i actuals), positivament parlant clar, perquè aquest fet en si, té molt de mèrit.
No se on estarem d’aquí un temps, (con nosotras, nunca se sabe...) però veient i fent balança sobre el nostre historial, crec que ja hem passat tantes coses, que seria bastant superficial no dir que no la deixaré marxar. Més que res perquè no vull. Sempre formarà part de mi.
Va ser, és i seguirà sent un dels dons més grans de la meva vida. No penso descriure-la, més que res perquè cap llibre, paraula, descripció o cançó podrà etiquetar-la o retratar-la adequadament, tot i així, ja saps que jo si que puc fer-ho, la superfície, i més enllà, només m’haig de mirar a mi, només t’has de mirar a tu, estimar i entendre com som, i atinarem, ets afortunada, sóc afortunada, som afortunades...

t'estimo mico, i enyoro que soni el timbre, obrir la porta de casa i veure el teu cap amb potes, com enyoro la teva cuina, el repertori de cançons a la guitarra, i obrir la meva nevera i veure que no queda formatge, hahaha...

Resumint, que vull que tornis ja, però no tornis.




T’enyoro tinc 19 raons per fer-ho i 19 més per dir-te que;
FELICITATS...

To leave a comment, please log in by clicking one of the following