The electrical morning

...si existia algun mes desequilibrat per naturalesa aquest era, sens dubte, el juny. La confluència de múltiples i diversos factors en 30 dies fregaven pràcticament la insostenibilitat de la seva vida.

Amb la maleta plena de fulls de paper que guardaven les quatre primeres línies de contes primaverals, ja s'havia prostrat unes quantes vegades davant de la institució que representava el juny. I sempre amb el cap cot. Com si es tractés d'una religió innata: ningú podia mirar directament als ulls del juny.

Altiu, prepotent i poderós, el juny dictava la sort i la desgràcia de tothom (i de totdon). Qui hi arribava -sempre amb la carta de recomanació de la resta dels mesos sota del braç en la que hi constaven els deures fets i les mancances- només li restava viure les 4,286 setmanes del juny a mode de prova final...


La tasca mai era senzilla. I és que el juny sempre venia farcit a part iguals de perversió i probitat. Una perfecta sincronia que convertia en foll a qualsevol. Les avaluacions (dis)contínues arribaven també al seu punt àlgid durant el mes de juny, així com també d'altres tipus d'exàmens sobre enaltiment patriòtic i espiritual.

I la Terra bategava al compàs d'una rumba burleta mentre feia l'amor amb el mar... Un espectacle en el que el "voyeur" no podia perdre mai el seu paper per molt que anhelés ser-ne partícip.
La lluita interior estava servida.

Finalment, la gran prova de foc: sobreviure a les corrents transoceàniques de les pròpies entranyes. No era qüestió d'entendre-les. Tan sols calia prendre part en la batalla de l'aigua freda contra la calenta. Superar aigües braves, aigües tranquiles, aigües mortes...

I sobreviure a l'aiguabarreig...

To leave a comment, please log in by clicking one of the following