I maten els temors
10/20/09
Empassar saliva.
No cal cap crit afònic si l'esperança és viva.
Nen, oblida't dels miracles...
La mort no s'entén. Se sent i s´esbufega.
Dol perpetu des que el sol no brilla per tu,
des que el respecte que sento per tu ja no és mutu.
No pot ser-ho. I si m'apalanco en el record jo també moro.
Mai les teves notes tan afòniques havien quedat atònites quan tu escoltaves les meves crides.
Només queda agrair als que al llindar de l'abisme
han guardat silenci i m'han banyat en gestos
prou durs per a no deixar-me matar el temps,
el mateix temps que te m'endus.
ei un pajarito m'ha dit que t'estàs fullant de classe hehe ves alerta no acabis com jo!!!