La Neurona Punk

"M'està cridant,
ja ho sé que va a la seva.
El cor només escolta el teu cap
Però agonta vas?
M'estàs escoltant?
On és l'orgull en que havíem quedat?

La nit comença amb ella meu camí,
et busco sola amb el meu millor vestit.
On collons estàs?
Què és el què coi passa?
Què és el que queda després de tots aquests anys?

Miro aquests ulls que un dia em miraven.
Busco la boca, les mans, una abraçada.
Però tu no sents re de re
i et disfresses de cordialitat.

Ni una sola paraula,
ni gestos ni mirades apassionades,
ni rastre dels petons que abans em donaves
fins que sortia el sol oool.
Ni una d'aquelles rialles
per les que cada nit i cada un dels dies
somiquen aquests ulls
en els que tu ara et veus.

Com una joguina picant contra parets,
surto a trobar-te
i em perdo perquè busco
una oportunitat, un miracle un encanteri,
torna-me guapo i tu més guapa encara.

Davant d'aquests ulls que un dia em miraren
poso l'esquena i unes quantes passes
compto una altra derrota
metre per sota em dic que mai més.

Ni una sola paraula,
ni gestos ni mirades apassionades,
ni rastre dels petons que abans em donaves
fins que sortia el sooool.

Ni una d'aquelles rialles
per les que cada nit i cada un dels dies
somiquen aquests ulls
en els que tu ara et veus.

Això no pot ser, no sóc jo
tinc una nosa dins del cor,
per no ser de gel quan el cel
em demana paciència.

Ni una sola paraula,
ni gestos ni mirades apassionades,
ni rastre dels petons que abans em donaves
fins que sortia el sol oool.

Ni una d'aquelles rialles
per les que cada nit i cada un dels dies
somiquen aquests ulls
en els que tu ara et veus"

To leave a comment, please log in by clicking one of the following