SEPHINE

No em puc perdre la sensació de viure escribint. Ni la sensació que sento quan algú m'abraça quan tinc fred. Ni tampoc, per suposat, la sensació de tocar-li la boca (a ELL) amb els meus llavis mullats. No, no m'ho vull perdre. O els divendres d'hivern al vespre, amb castanyes recén fetes i mantenint una conversa que mai a la vida havia tingut abans amb un vell amic. No em vull perdre l'experiència de recórrer totes les ciutats d'Europa en un mes, com sigui, de la manera que sigui. Ni els vespres d'estiu, ni les capbuçades en aigües del oceà pacífic. Ni el soroll de la torradora els diumenges el matí, ni la oloreta de la xocolata calenta.
No em vull perdre, l'experiència de trobar-te amb un amic de la infància, i saber on es troba ara; i explicar-nos la vida, les pors i alegries amb les que ens hem trobat. No vull perdre'm les meves passions, els meus objectius. No em vull perdre la satisfacció pròpia que sents quan alguna cosa ha merescut el gran esforç. Ni la lluita continua per fer-te lloc.
Però sobretot no vull perdre per res del món, l'amor.

To leave a comment, please log in by clicking one of the following