?

El temps ens porta i tot gira entorn nostre, tot evoluciona i el final sempre està per venir. Podem recordar el passat amb nostàlgia però sabem que mai podrem rebobinar i tornar-hi. Són moments passats, que mai podrem reviure, només recobrar-los. Jugo amb la sort, em llenço el moment, visc el present, i em deixo endur per el corrent, però sempre arriba el dia que hem pregunto: i si hem vaig equivocar? i si aquest no era el meu camí? el destí estava ja previst? Creo el meu propi món d’engany i fantasia, m’autoconvenç-ho de que he fet bé. Però arriba un punt en que el meu cap esta el passat i el meu cos el present, em col•lapso, no se si seguir, no se si tornar el mateix punt de partida, no se si apostar-ho tot, no se si són pors, ni tampoc se amb qui compartir aquests pensaments, se que m’escolteu, em recolzeu, però tampoc se si realment vull compartir-ho, és la meva paranoia la qual fa molts anys que hi visc. els que realment em coneixeu la comenceu entendre, i m’apunyaleu amb les vostres paraules perquè entri amb raó, os pot semblar que no os escolti, però creieu-me, les vostres paraules es repeteixen dins meu una i una altre i una altre vegada...
Tots aquells moments viscuts, totes les vegades que vaig arribar a creure que aquella vegada sí, que no hem podia sentir més feliç. A lo millor és dolor. Després de tants anys, de no creure amb res, vaig donar un pas, vaig obrir la porta, es va tancar però jo la tornava a obrir, ho donava tot i mica en mica manava destrossant. No vull sofrir, només vull que ara passi el que tingui que passar però que passi ja, abans que torni a pensar, abans de que sigui massa tard per tornar...





AUDIO: kalemba ( wegue wegue) feat pongo love

To leave a comment, please log in by clicking one of the following