• « Previous
• Next »

• 4/18/08
• Camera: Not specified

• Stumble It!
• Email this photo
• Permalink

Història d'en MartiNi

Resulta que un dilluns (ara no recordo quin concretament) en bo d'en Martí es va llevar amb el peu dret (sí, amb el dret, no l'esquerre) i va anar a la dutxa i a les 9:02 era ja dins l'aula de l'escola.

En Martí feia 4rt d'ESO, i aquell dia el professor els hi va dir que per final de curs haurien de fer una obra de teatre. "Collunut!" va pensar el nostre protagonista, "segur que hi ha un paper curtet que diguis una sola frase". I és que a en Martí tenia, i té, por escènica, no li agrada gens sentir-se protagonista dalt d'un escenari, encara que quan va borratxo perdut (que és com acaba cada cap de setmana), te'l trobes tranquilament dalt de la tarima de la discoteca fent uns bailoteos cutres.

El fet és que el pensament de la sola frase a l'obra de teatre li va venir bordat, de perles, és a dir, de puta mare. Només havia de sortir uns 10,35 segons i pronunciar el mot: "NO". Era fundamental per l'obra (una obra de Hafunk Grenikauser Stinql, un pavo europeu (bielorrús per ser exacte), dramaturg, poeta i d'aquells que si li deies borratxo s'enfada. Era alcoholic). Dic que era fundamental pq era la última paraula i amb l'abscència d'aquesta, l'obra no tenia sentit.

En Martí, tot cofoi, es va apendre el seu paper amb una fracció petitíssima de segon, però es va emparanoiar a pinyón: "i si surto i dic Sí?" tot el dia de l'obra pensant això.

Quan faltava una hora per l'obra en Martí estava de color blanc (blanc paper de wàter), tremolant (com una fulla un dia de vent) i suant fred (fred com el gel de l'antàrtida una nit d'hivern).

Va arribar l'hora i amb la paranoia que portava a sobre, el pavo surt i diu: "NI!" (una barreja de NO i SI)

i des d'aquell dia li diuen MartíNi