*Any nou, color nou *

L’any 2009 ha estat un dels millors de la meva vida. Em costa dir-ho perque dit així sembla que la resta d’anys hagin sigut pitjor. No és així. La resta d’anys han sigut meravellosos igualment, però el fet diferencial és que cada any sóc major que l'anterior, i per tant, tinc més autonomia i llibertat. Això fa que un any d'igual felicitat sigui de millor qualitat que els anteriors.
Aquest 2009 va començar al gener, en mig del 2on trimestre de 4t d'ESO. El curs escolar va ser com la resta, si bé de la primera part de l'any cal destacar que vaig començar a arbitrar partits de futbol i que el Sabadell va fer una segona volta de la lliga espectacular, guanyant 11 de 12 partits consecutius. L'escola mai no m'ha representat gaire esforç, i és per això que no l'esmento gaire. Durant la setmana santa vaig visitar Sagunt amb el Nick i els meus avis. A l'abril vaig tenir una experiència realment enriquidora, vaig fer un viatge d'una setmana a París amb alguns alumnes de francès de 3er d'ESO i de 1er de Batxillerat. A part de tota la increïble gent que vaig conèixer durant aquest viatge del meu propi IES, també destaco a les 8 noies holandeses que s'allotjaven amb mi, els nostres partits de futbol catalano-holandesos i quan els hi vaig ensenyar a dir "Hijo de puta" cridant. També recordo la visita a la corresponsalia de TV1 a París. Al maig va ser la fase d'ascens del CE Sabadell, amb l'eliminatòria guanyada a Lleó i la segona eliminatòria, a Irún. Vaig viatjar a Irún en autocar, per veure com un àrbit ens robaba el partit i ens treia la ilusió i el treball de tota una temporada. A excepció del partit, va ser un dels millors dies de l'any. A més, va ser l'unic cop en tot l'any que vaig plorar. De ràbia, d'impotència, de desilusió, de tristesa, de desolació… i desprès d'alegria, en adonar-me de que bonic que és el que sento per aquests colors. Va arribar juny i amb ell el final de l'ESO i les vacances, sens dube el periode més feliç de l'any. Abandonant la meva tradicional ideologia de besar per amor, vaig ésser lliure durant un temps, i mentre visitava Nova York, Boston, Washington, Sagunt, València, Setiles (un poble de castella) i Calafell, vaig tenir temps d'enamorar a unes quantes joves. No cal parlar d'aquells dies a la piscina, fent rutes en bici, amb els amics… en definitiva, de vacances. Més tard tornà la rutina, desprès d'una entretinguda festa major. El temible batxillerat econòmic, una nova etapa de la vida, va resultar no ser tan temible, doncs vaig aprovar el 1er trimestre sense fer res extraoridinari, jugant a la DS a la majoria de classes i emplenant 2 blocs de notes amb pensaments, dibuixos i idees. A aquesta segona part de l'any vaig començar a millorar en la meva faceta d'àrbit, fent infantils de 1ª divisió i anant de linier a juvenil preferent. El Sabadell va fer una nefasta primera volta però per nadal ja començava a remuntar posicions. Vaig conèixer a molta gent nova durant el transcurs de l'any, i em vaig comprendre més a mi mateix, endinsantme psicològicament en mi, una tasca dificil perque sóc bastant estrany. Vaig encetar l'escriptura d'un llibre que actualment té prop de 80 pàgines, vaig visitar Zona Hermètica, i sense donar temps a massa
més, van arribar les vacances de nadal. No vaig poder acabar l'any de la millor manera possible, ja que per diveros motius no vaig poder quedar amb la noia a la que estimo, però serà una de les primeres coses bones que em porti 2010.

Avanç de 2010.

A priori sembla que 2010 serà fins i tot millor que 2009, i és dificil. Comença amb un partit a casa del Sabadell, reis, i una cita amb una noia a qui realment estimo. Amb una estabilitat i independència econòmica dels meus pares i amb una sèrie de projectes fixos, l'any es presenta interessant.
* CONTINUA AL PRIMER COMENTARI *

To leave a comment, please log in by clicking one of the following