• « Previous
• Next »

• 1/1/08
• Camera: Not specified

• Stumble It!
• Email this photo
• Permalink

The Phantom of the Opera

Hola a tots!

En primer lloc el que vull és donar-vos BON ANY NOU, que és el que toca avui! Espero que sigui molt pròsper per tots vosaltres i que pogueu veure com s'acompleix almenys alguna que altra il·lusió d'aquelles que tots tenim.

Dit això, vull començar l'any parlant-vos d'una cosa que a mi, després de molts anys, encara em meravella. És el musical " THE PHANTOM OF THE OPERA":
Imagino que absolutament tots n'haureu sentit parlar algun cop i que, si més no, us sonarà la melodia aquella de "the phaaaaaaaaaantom of the opera is there, inside your mind".
El meravellós d'aquest musical és la màgia que té. Desde la primera escena del primer acte fins a lúltim segon del segon acte et treu l'alè, et deixa sense respiració. La sensació que es té quan se surt de veure el "Phantom" és de desubicació, sembla que el món s'aturi. I és precissament això el que és màgic d'aquest espectacle. Fa 21 anys que porta impressionant a un públic de milions de persones. 21 anys a Londres, nit a nit, sense parar mai i més de 16 anys representant-se com a mínim en 4 ciutats del món consecutivament.
Personalment penso que la clau de la magnificiència del fantasma està en la unió de tres factors: la música, l'escenogràfia i la història.
La música és, sense dubte, una obra mestra. Diguin el que diguin els puristes que viuen encara a l'òpera del segle XIX. Per suposat que no es pot comparar amb el virtuosisme de Wagner, per exemple, però la qüestió és que té alguna cosa per la qual mai et cansaries d'escoltar-la quan en canvi altres coses es farien fàcilment aburrides en pocs mesos si les escoltéssim cada dia. Això NO passa amb el fantasma. Mai t'hi canses (sempre que l'utilitzis amb moderació :P ). És la millor obra que ha escrit Andrew LLoyd Webber. Les peces són d'una gran sensibilitat i les melodies són, tot i que senzilles, una autèntica delícia. Innolvidables, no pots parar mai de sentir-les.
El segon factor a tenir en compte és l'escenografia. Els efectes de so, llum, moviment... tots són hiperreals i impressionants. Desde la posada en funcionament del chandelier, els efectes del mirall, el llac per on es mou la barca, els trets, els efectes de so tot al voltant del públic i els ràpids canvis d'escenari com a l'última escena donen vida a l'acció, que es desenvolupa d'una forma trepidant. De fet, els últims minuts són fins i tot angoixants, una gran delícia.
I l'últim factor clau a tenir en compte és la història. Què millor per a un espectacle de gran format que un drama romàntic, on el protagonista és mig boig i deforme i l'espai és fosc i misteriós? La conjunció dels tres factors és el que construeix la grandiositat del fantasma.

En definitiva, com un espectacle pot aguantar 21 anys representant-se cada dia? No es pot explicar. És màgic, aneu a veure'l i ho entendreu perfectament.

P.D: per si algú li interessa mirar pel youtube: alguns dels millors fantasmes segons el meu parer són John owen-jones, Hugh Panaro i Gary Mauer.

(photo: gary & elisabeth mauer, Broadway production)