Caminar es posar un peu davant de l'altre, seguir un rumb o anar improvitzant cada pas, però arriba un moment que es fa massa difícil aixecar un peu per a arrossegarlo i seguir i, llavors, et preguntes si no es millor aturar-te i asseure't on estas.
En moments com aquests, nomes les persones que realment t'aprecien son les que estan al teu costat, aquelles que no només venen quan et necessiten, sinó que també venen quan se les necessita.
Tothom te moments en que creu que no pots avançar i els amics son els que t'han de mostrar les coses que t'han de fer seguir, mai retreure't aquelles que et poden fer voler tornar enrere.
dies que podrien ser millors...
picasins said on 5/14/08 5:32 PM …
q pasoó?
dema a comprar! qina ilusio em fa tot plegat!
yuna_khy said on 5/14/08 6:01 PM …
un text, molt encertat, a pesar de tot. Asseure's està bé, pe`ro només si et serveix per recuperar les forces per seguir caminant. Gairebé no cal trobar raons per avançar, avancem per inérsia, per instint. Però potser a vegades hem d'oblidar aquelles coses que voldrien fer-nos quedar enrera.
incloso nosaltres mateixos.
medra_13 said on 5/15/08 3:42 PM …
siiiiiiiiiiiiiiiiiiiii
home jo diria k si k stare be.. xo nuse..
aiaiai..
K JO VULL NAAAA!!!
wen..
si abr k fem mb alemanya¿?¿?
pff.. tik fins els collons!!
aixos un descarooo!!!
xo wen..
ale wapiiiiiiiiiiiii
tstmuuuuuuuuuuuuuuu
ins dmaa..
blackbrokenwings said on 5/15/08 5:14 PM …
ome no et matare, pk si hagués de matar cada persona qe no sap qiui és el móbn quedaria casi del tot despoblat.
Si vols quedem o algu x xerrar.
x cer, tens messenger??
byebye
naipkz said on 5/14/08 5:07 PM …
akestes son teves no?