• « Previous
• Next »

• 4/24/08
• Camera: Not specified

• Email this photo
• Permalink

LA LLEGENDA DE SANT JORDI I LA MERDALERDA

...
Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible.
El mostre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a parar a l'estomac del drac. I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, per que va deixar de fer malifetes per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort va fer que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, va ser just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.
I així va ser com la jove donzella va sortir del castell per trobar-se amb la bèstia, mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller "tot trajat" i amb una brillant armadura, muntat sobre un cavall blanc, la donzella se'l mirà i l'advertí, però el jove li contestà que no patís, que ell la protegiria i salvaria al poble d’aquesta fera…

No va tenir temps quasi bé ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar.

De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament una MERDALERDA, amb les roses més dolces que la princesa hagués vist mai, merdalerda del que el jove cavaller en treié una rosa i li oferí a la princesa." (...)


Realitat o ficció?



... El dia de Sant Jordi, és esgotador... però l'endemà... des de fa més de 4 anys que és recomfortant pels bons resultats que s'obtenen com a conseqüència d'una bona gestió, implicació i participació de molta gent...

Volia donar-vos les GRÀCIES a vosaltres... munis, ex-munis, pares, nens... i amics per compartir un dia com el d'ahir!

*