12/27/08
M’enlairo com un pardal
deixant el vèrtic reposar a terra
i quan menys era el meu pes
jo més pujava, més m’enfilava.
Se m’ha empetitit el jo
i el tot creixia entre els meus braços.
Se m’ha empetitit mon ànsia
de bracet amb ma ignorància
amunt...
_____________
foto: gebrada a pobla (pensant quan pujar...)
:D
Oh my dog! Però si és la plaça de la pedrera!!!! Eh, pues a veure si tu penses ja perquè et vull veure! Ah! Per cert! Et vaig dir q vindriem, a visitarte, i com que jo soc persona de paraula XD vindrem, perquè ja li he dit a la laura, que es la superxofer ja que la menda no condueix, i vindrem segur, a veure si demà dilunes o dimarts!!! ja et dire algo!
muaaaas! guapaaaa al quadrat q diu ma germana!