[ego me mei]

Setmana Santa tota estranya

Quan la vida et posa en situacions que mai hauries imaginat... situacions noves... sentiments nous...
Quan els teus sentits de la moral i la ètica queden desafiats pel teu instint...
Quan aprens que pots fer veure que ets qui vulguis ser, però mai podràs canviar allò que ets...
Quan descobreixes que estàs menys sola del que pensaves...
Quan ets a tocar d'allò que vols però et fa pànic donar ni un pas més...
Quan comences a tenir por de les coses que sents i del camí per on et volen portar...

... llavors és quan cal mirar enrere.
... i veus tot el camí que has recorregut.
... i veus tot allò que has aconseguit quan t'has guiat pel teu instint.
... i veus que no cal tenir por de res, ja que de totes maneres les coses més impensables poden succeir demà mateix.
... i tot i això segueixes tenint por, però segueixes caminant endavant encara que tremolis com una fulla a cada pas.
... i acceptes el que ets i vius en conseqüència... menys sola que abans... menys sola que mai... seguint el camí que et dicta aquella part de tu mateixa que mai t'havies atrevit a escoltar...



Disculpeu el melodramatisme i la foto borrosa i sense sentit. Tantes hores seguides documentant fan coses ben estranyes amb el cervell de servidora.