[MAR]iposi[TA] de colores

Avui dedico aquest espaiet petitet a una donassa que fa poc va entrar a la meva vida però que espero que s'hi quedi per sempre...

I no te'l dedico perquè t'agradin moltes de les coses que a mi m'encanten, ni perquè em comentis gaire bé totes les xorrades que publico, ni pels teus dialegs imposats a la realitat, ni perquè totes dues compartim fòbies (no-a-los-payasos!), ni perquè reconeguis cançons que creia que ningú (al menys, no de la teva edat) reconeixeria, ni perquè sortir amb tu sigui un festival continu, ni perquè amb tu pugui parlar de coses com el complexe d'Edipo o d'Electra, ni perquè acceptis sense més fer l'indi amb mi, ni per les teves coreografies amb cançonetes a joc XD, ni per les moltes abraçades i petons que m'has fet des que ens coneixem, ni pel teu costat més nena (te sabes toooodas las cancioooooneess!), ni pels teus comentaris enganxadissos (perles com "no comprendo el procedimiento" o "¡qué monoso!), ni tan sols per ser com ets.

Simplement te'l dedico perquè avui m'he enrecordat de tu, tot escoltant una cançó que m'ha portat a pensar en aquesta foto i en tu (i les moltes altres fotos que tinc teves).

Mandarinas y pomelos

En tu cajón sólo un sombrero
de cuando eras payaso,
de cuando eras pequeño.

En tu jardín siempre hay mil flores,
de todos los colores,
nunca llega el invierno.

Un parasol muy amarillo,
para que no te escondas,
para ver si te pillo.

Un abrelatas en tu cama
para que no te encojas,
para darte esperanzas.

Mandarinas y un pomelos nadando un bidé.
Cuando vayas de viaje déjate el despertador.
Escaleras que se pierden tirando de un cordel.
No me cuentes más historias


Clar que tot influeix ;P




jtd

To leave a comment, please log in by clicking one of the following