.: Excuse Me, Can I Use This Chair? :.

Avui, entrada en català, esclar que sí. Primer de tot, aclararir que Súnion és una escola que aconsegueix dividir els seus alumnes en tres sectors: els súbdits implacables i entusiastes del sistema, 40%; els renegats cansats i farts de la patoleia corporativa, 40% també i els crancs hermitanys, altrament coneguts com a abstencionistes, indiferents, tiramilles o, simplement, mariques, 20%. Sobra dir a quin grup pertanyia i pertanyo, encara ara, jo.

Un cop dit això, podem entendre el següent punt. Un putu somni. Els renegats sempre vem tenir una imatge al cap: l'edifici en bloc s'enfonsava, cremava, com una reverència satànica al heavy metal més destraler.
Les flames tractaven d'escapar d'entre les finestres i els barrots de l'edifici, però simbòlicament, de l'esclavatge de l'educació anclada en un catalanisme radical sense sentit ni estrctura lògica.

Tot i que sigui de forma matisada i parcial, aquesta imatge representa la culminació d'aquest desig. Si bé la institució -encara- no s'ha enfonsat (no abandonarem l'esperança), l'edifici que la va respresentar durant gairebé 40 anys, i que nosaltres vem sofrir durant sis d'aquests anys, està pràcticament en runes. En obres, buit per dins, ple de pols, pedres, sense sostre i acatifat per les escopinades dels paletes que hi piquen pedra.

Gràcies, trasllat, gràcies per permetre una petita píndola de consol i delit.

Apa, bon dia.

To leave a comment, please log in by clicking one of the following