Amb dret a cuixa...i a maduixa!

Fa cinc anys i un dia
de casa va marxar,
volia alliberar-se,
tornar a començar.
Va ser un gir en la vida
difícil d’explicar.
Quan semblava que ho tenia
no s’ho va repensar.

Dins la bossa dues mudes,
un CD “Devi Bianz”
el poema d’una amiga,
el camí “d’Arqueoag”,
la foto de família
i el carnet d’identitat,
i un pot amb quatre herbetes
és tot el que se’n va emportar,
quan un dia va marxar
per viure lluny de tot.

Va ser des d’un principi
el que havia imaginat
tenia el que volia,
però tambéla soledad
i buscava tot sovint
per camins desafinats.
Tan li era una extranya
per sentir-se acompenyat.

Tens una nit per enamorar-te.
Tens un matí per abraçar-me
i un altre nit per expressar-te
i un nou matí per oblidar-me,
per oblidar-me
per sempre no m’esperis.

Quan el sol, barroer, il·lumina aquella casa,
tot es calma i comença un nou espectacle
fins que se’n va a dormir.
I ara sol, amb la llum d’una trista espelma
se’n recorda com un dia ell era un altre
i sap que ara és feliç.

Tens una nit...

Serà un miracle si al final
em puc entendre amb algú com tu.

Quan el sol, barroer, il·lumina aquella casa...
































Potser tu?*

To leave a comment, please log in by clicking one of the following