[[m@nYy]]

Estar moltes hores tancat en un mateix lloc, al davant d'un ordinador i sense veure ningú, et pot fer tornar boix, però el que segur que et provoca és una marea de pensaments, tan bons, com dolents, sobre tots els aspectes de la teva vida.
Sense saber-ho et vas ficant en un món propi del qual n'eres vagament conscient i et venen al cap fets, persones i coses de les que la vida quotidiana t'havia apartat o simplement n'havies oblidat el vincle que en tenies.
Però aquests records, aquestes imatges o sentiments que et venen al cap només són això, record que no haurien de canviar res del dia a dia.
Que per molt que et regirin al moment no els pots tenir en compte, que has de ser conscient que tot et pot afectar molt més però que a la mínima que surtis de la reclusió personal tot canviarà.
Aquests pensaments tornaran a ficar-se en una capseta en un lloc remot al que no accediràs durant molt temps.




[[només esperar que tot torni al seu lloc, que cada cosa trobi el seu camí i que els records es quedin en el que són, simples records...]]








Foto de felicitat absoluta, com desig acabar aquestes setmanes...

To leave a comment, please log in by clicking one of the following