. . . sentiments de vida eterna

I quina foto! Ahir a la nit, bona companyia, bona matèria xD, i l'últim mai! Els porros, quan t'hi acostumes massa, et desfassen de la realitat, t'evadeixen perquè no et preocupis de res. I això crea vaga constant a l'hora de fer qualsevol cosa, i no va bé.

Així que, s'intentarà deixar.

I com que fa temps que no us deixo cap historieta de les meves, ahir mentre disfrutava del mai se'm va acudir aquesta, que titularé així:

La Desconfiança

Sortia cada tarda; aixecant la persiana que separava el balcó d'aquell quarto, on gairebé no hi entrava la llum; a fumar-m'hi un cigarret, mentre m'asseia a la cadira de platja que tenia desde feia un parell d'anys sempre al balcó, encarada al sud.

Últimament, però, cada vespre em trobava que la cadira mirava al nord. "per què..?" Quin era el motiu que empenyia als meus pares a girar la cadira? Què amagaven, què no podia saber, jo, del sud? Així que, cada cop que me la trobava mirant al nord , la tornava a girar i m'hi fumava el cigar.
Temps i temps vaig rondar l'enigma que em tenia captivat. M'asseia mirant-hi cada dia, a veure què era el que no havia de trobar. No vaig osar preguntar res, no hi havia suficient confiança.

Però un dia, un vell savi em va ajudar a veure les coses d'una altra manera. ".....per què capficar-se en que les coses que fan els pròxims són per fer mal, per amagar..? moltes vegades són per ajudar, per donar una petita empenta, per veure les coses desde tots els punts possibles....."

Sentit això, vaig sortir per la finestra de la meva habitació i em vaig quedar mirant la cadira, fins a comprendre cada una de les paraules de savi. Llavors, vaig mirar al nord, al sud i també a l'oest, i vaig plegar la vella cadira de platja.
I així, em vaig encaminar a buscar el meu camí, deixant que el sol escalfés aquella habitació faltada de vida, i amb la satisfacció d'haver comprés.


El text més que res vol dir que sempre hi ha més d'un punt de vista per veure les coses, i que quan discutim hem de comprendre que l'altre intenta que comprenguem el seu. I moltes vegades, ja sigui per orgull o falta de confiaça, tendim a enfadar-nos, perquè pensem malament dels demés.

Quan lo únic que hem de comprendre, és que tots sóm iguals. Per tant, si malpesem de qualsevol cosa, donem a veure que nosaltres ho faríem així.



No sé si s'enten el text en global, però bé, espero que sí xD, perquè no me'l penso tornar a llegir : P.




Apa gent, que vagi bé!

To leave a comment, please log in by clicking one of the following