• « Previous
• Next »

• 3/22/08
• Camera: Not specified

• Stumble It!
• Email this photo
• Permalink

Vincent Van Gogh (1853-1890)

Aquell dissabte va ser el dia escollit per ensenyar Amsterdam al Redondo. A última hora també es va apuntar el Markus, un austríac amic del Peter, el meu flatmate. Aquesta vegada ni la cua ens va poder frenar i vam visitar el Van Gogh Museum.

Tot i que ja coneixia Vincent Van Gogh, encara no havia intimat amb ell. Així doncs, es pot dir que aquell dia el vaig descobrir. Em vaig apoderar d’una audioguia i vaig emprendre un viatge pels diferents períodes de la seva vida fascinant explicada a través dels seus quadres. És realment espectacular la combinació de colors vius que utilitza per crear les seves pintures. Me n'he adonat que algunes d’elles ja no se’m esborraran mai de la memòria... no soc un gran entès d’art, però només ser que em costava molt esforç apartar la mirada de les seves obres. Només cal que li pregunteu al Redondo que quasi es fot un tir mentre esperava que em decidís a acabar la visita....

Una altre de les coses que em agradar és que tenia la sensació de que el mateix Van Gogh m’acompanyava en la visita. És ell mateix qui t’explica amb les seves paraules els seus pensaments més profunds i el que volia expressar amb els seus quadres. Això tan valuós és possible gràcies a la publicació de les nombroses cartes que escrivia al seu germà Theo. Em vaig adonar que no només era un gran pintor, sinó que també posseïa el do d’escriure d’una forma realment captivadora.

A la foto he posat un dels quadres que més em va impactar. És un regal que li va fer al seu germà en honor al naixement del seu fill. El va pintar durant la seva estància a l’hospital de Saint Rémy on va ingressar per tractar la seva malaltia mental, la mateixa que va provocar que es tallés part de la seva pròpia orella després d'una discussió amb el seu amic Paul Gauguin. Com que estava malalt tenia por de no poder conèixer el seu nebot, que es diria com ell, Vincent. De fet, al cap de poc va disparar-se un tret al pit acabant amb la seva vida massa aviat.

Després del museu vam dinar a un restaurant indi i a la nit vam fer una festa a casa amb sangria casolana. Al dia següent (23-03) vaig organitzar un sopar també a casa pq en un moment d'eufòria vaig parlar més del compte i vaig prometre que cuinaria per tots algun dia. El plat escollit va ser espaguetis amb salsa rocafort. Per ser el primer cop que havia d’alimentar a tanta gent, crec que me’n vaig sortir prou bé. Almenys aquesta va ser la opinió general :)