que tot està per fer i que tot és possible

EN HARRY

Poques vegades una pel·lícula ha sapigut ser fidel i no traïr un llibre. I tot i ser un llibre juvenil, els he llegits tots. I tots m'han agradat. (falta l'últim)
De fet intento llegir tot allò que em cau a les mans, i el primer cop que vaig trobar-me amb aquest mag va ser un estiu fa 6 o 7 anys a Platja d'aro treballant de cangur (una experiència gens recomanable, no per la feina en si... sinó per la família on vaig anar a parar...)

La qüestió és que durant 40 dies no tenia res més a fer que estar amb 3 nens petits (que sabien 4 idiomes, tocar el piano, el violí i el més gran tant sols tenia 4 anys) .... que coi els hi haig d'ensenyar jo a aquesta canalla.... en fi....
Em vaig trobar el primer volum del Harry Potter per allà sobre (el fill gran estava llegint el 3r en anglès!!!!!!!!!!!!!) i de mica en mica em va enganxar amb una història senzilla, però tendra... d'aquell nen que està sol, que no té pares, però que posseeix una cosa especial, que encara no sap què és, i que troba amics i tutors que li fan descobrir tot un món nou.

El dia que el primer volum va arribar a la gran pantalla amb molta recança vaig dirigir-me al cinema. Estava poc convençuda que aquell nen que jo tenia a la meva ment pogués ser real. Bàsicament sempre pensava d'on podria sortir en Hagrid????? Aquell homenot enorme, però tant dolç i tendre amb els alumnes! Doncs si. El van trobar i no només a ell... sinó a tot el món màgic de Hogwarts.

I d'aquesta manera la primera, la segona, la tercera, i la quarta i la cinquena ....

Ara és l'hora de tornar-hi, amb la mateixa recança, al cinema i veure altre cop si l'han encertat!